Els fets de la Conquesta

El grup als peus de Nostra Dona de la Seu, a la Capella de la Trinitat.

El grup als peus de Nostra Dona de la Seu, a la Capella de la Trinitat.

A l’alba del dia 31 de desembre de 1229, les tropes del rei en Jaume travessaren els murs del recinte emmurallat musulmà i la porta de Bab-al-Kofol, després dita de la Conquesta, i “els Cavalls al galop o, millor dit, els torrents devastadors, camparen per la ciutat i anorrearen així tota aquella bellesa en gràcia i favors. Clavaren l’espasa tant als combatents com als qui no lluitaven. […] Els núvols que plovien sang alimentaren l’aigua dels bassiots d’aquell dia…”(Kitan Tarih Mayurqa -Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca-. Ibn Amira Al-Mahzumi)

Estàtua eqüestre del rei en Jaume ubicada a la plaça d'Espanya des de 1927.

Estàtua eqüestre del rei en Jaume ubicada a la plaça d’Espanya des de 1927.

Un grapat de famílies han resseguit avui “Els fets de la Conquesta” amb Fita a Fita a través d’un itinerari urbà que ens ha dut pels llocs principals de l’assalt cristià a Madina Mayurqua. Des de l’antiga Porta Pintada o Bab-al-Kofol fins a l’Almudaina i La Seu pels carrers de Sant Miquel, Colom i Palu Reial, hem recordat els fets històrics i llegendaris de la Conquesta del rei en Jaume (1308-1276), el nostre ‘heroi fundacional’ per excel·lència. Entre els fets més positius del seu regnat hi trobam el ‘fort impuls a la llengua i cultura catalanes, a la qual cosa hi contribuí amb la redacció del Llibre dels Fets‘ (El rei en Jaume. Caterina Valriu i Tomàs Vibot).

Mare de Déu de la Salut (Església de Sant Miquel).

Mare de Déu de la Salut (Església de Sant Miquel).

Ens hem aturat a les esglésies de Santa Margalida -sepulcre de Guillem de Torrella- i de Sant Miquel -Mare de Déu de la Salut i primera missa-, i finalment hem entrat a la Seu per visitar el museu de la Catedral i la Capella de la Trinitat, on s’hi troben enterrats Jaume II i Jaume III.

Il·lustració basada en una de les imatges de la pedrel·la del Sant Jordi de Pere Niçard (S.XV)

L’entrada de les tropes del rei en Jaume a Madina Mayurqa per la porta de Bab-al-Kofol. Il·lustració basada en una de les imatges de la pedrel·la del Sant Jordi de Pere Niçard (S.XV)

El presbiteri o Capella Reial constituí el segon tram en la construcció de la Seu, començat al segle XIV. En la perspectiva de la nau central, la Capella Reial forma un segon temple, de la mateixa manera que, en el fons, la capella alta de la Trinitat, en l’absidiola, marca el principi d’un tercer. Aquesta capella s’anomenava Capella Major, per les seves dimensions i per albergar l’altar major. També s’anomenà Capella Reial per la contínua protecció de la Casa Reial de Mallorca, l’escut dels quals hi apareix repetit 16 vegades. En aquesta capella es van celebrar les exèquies de Jaume II (1311) i les coronacions del rei Sanç (1311) i de Jaume III (1324) i Pere el Cerimoniós (1343). (WikiSeu)

Tomba del rei Jaume II a la Capella de la Trinitat de la Seu.

Detall de la tomba del rei Jaume II (1243-1311) a la Capella de la Trinitat de la Seu.

En un lloc privilegiat, al fons de la Capella Reial, i en un pla elevat, s’hi troba la capella de la Trinitat. És la part més antiga de la catedral i per la qual es començaren les obres. Les notícies documentals referents a la catedral de Palma s’inicien pròpiament l’any 1306, quan el rei Jaume II dicta un codicil en el seu testament en el qual es disposa l’edificiació d’una capella per a la seva sepultura i la dels seus descendents dedicada a la Santíssima Trinitat. (WikiSeu)

Jaume I orant de genolls, a la clau de la volta de creueria de l'entrada a la capella de la Trinitat.

Jaume I orant de genolls, a la clau de la volta de creueria de l’entrada a la capella de la Trinitat.

En la clau de la volta de creueria de l’entrada de la capella s’hi esculpí la figura orant, de genolls, de Jaume I. La capella pròpiament dita té volta radial. Tal i com passa a les capelles reials de Palma i Perpinyà, es passa de la planta rectangular a la poligonal mitjançant el sistema de trompes en els angles. Les nervadures de la volta arrenquen, a una certa distància del sòl, mitjançant columnetes sobre mènsules esculpides. Quatre d’elles representen figures d’àngels amb incensaris i les altres quatre els símbols dels evangelistes. (WikiSeu)

Nostra Dona de la Seu.

Nostra Dona de la Seu.

Presideix la capella, a fons, des de 1904 la talla, de fusta daurada, de Nostra Dona de la Seu, preciós exemplar de les anomenades Verges-sagrari, obra del segle XIV, la qual ocupava la fornícula central del retaule major gòtic que presidi el presbiteri de 1346 fins 1728, part del qual pot contemplar-se sobre la part interna del portal del Mirador. Als costats laterals de la capella hom hi pot veure dos arcosolis o nínxols que custodien els sepulcres dels reis mallorquins, Jaume II i Jaume III. (WikiSeu)

El grup a la Capella de la Trinitat, amb la nau central de la Seu al darrere.

El grup a la Capella de la Trinitat, amb la nau central de la Seu al darrere.

Pintura de la Santíssima Trinitat (1525). L'Esperit Sant en forma humana: el concili de Trento (1545-15639 declarà herètica aquesta representació.

Pintura de la Santíssima Trinitat (1525). L’Esperit Sant en forma humana: el concili de Trento (1545-15639 declarà herètica aquesta representació. Es troba a l’escala d’accés a la capella de la Trinitat.

MOLTES GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT  I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari