‘Quantes vegades i des des quantes latituds he somiat a sa vorera de la mar! Ple de desig, mirant enfora damunt aquest camí del món i desitjant que ens pugui dur endavant a altres voreres’ (Somnis d’estiu a ran de mar, 1912. Arxiduc Lluís Salvador)
Per iniciativa del gerent de la Trapa, Joan Juan, totes aquelles persones, dones i homes del GOB, que amb el seu esforç constant i tenaç fan possible dia rere dia el somni de LA TRAPA, organitzaren dimarts passat, 8 de juliol, el primer sopar d’estiu en aquesta finca d’Andratx, adquirida per subscripció popular el 1980. Hi assistiren prop de 200 persones, que gaudiren d’un excel·lent sopar de tumbet, dolços variats i meló. La música de la Banda de Xeremiers ‘Ciutat de Mallorca’, ‘Sembrant Veus’, ‘Ruta Alternativa’ i d’Aina Julian, integrant del grup d’arquitectes ‘voluntaris’ responsables de la rehabilitació de la Trapa, ambientaren la trobada d’amics i voluntaris.
Tots els assistents als sopar d’estiu de la Trapa hi arribaren a peu des de Sant Elm. Una horeta de camí per un tram de la Ruta de Pedra en Sec que discorre pel vessant marítim d’aquesta possessió del sector de ponent de l’illa de Mallorca, porta d’entrada a la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial. L’itinerari voreja el litoral santelmer per damunt de Cala en Basset, amb unes vistes imponents sobre la Dragonera (adquirida pel Consell de Mallorca el 1985 i declarada Parc Natural deu anys després) i la torre de cala en Basset o de la Rabassada (1583).
Però el sopar d’estiu de la Trapa i les actuacions musicals que l’acompanyaren serviren, d’alguna manera, per reflexionar sobre el present d’aquesta finca, gestionada pel GOB però amb vocació d’espai públic. I en aquest sentit s’expressaren Joan Jaume, gerent de la Trapa, i Mica Noguera, presidenta del GOB. Parlam d’un somni, el de La Trapa, que es va fer realitat fa més de 30 anys i que des de llavors ençà ha estat a punt d’esvair-se en diverses ocasions per mor de l’actitud d’algunes persones ignorants, estúpides i irresponsables. Va passar el 1994, amb un incendi voraç que va fer malbé el centenar de quarterades de la finca. I vint anys després, just quan les terres que el canonge Pere Roig cedí als monjos trapencs per instal·lar-se aquí el 1810 començaven a recuperar la seva verdor original, tornà la tragèdia. Va passar a final de juliol de 2013, aviat farà un any, a ran de l’incendi d’Andratx, que arrasà 2.335 hectàrees entre sa Coma Calenta i la Vall de Sant Josep. Un espai de la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial que esdevingué el malson del paradís: un conjunt de ROQUES, CENDRES I SILENCI.
Però no ens hem de fer mala sang ni deixar que ens esfondrem per aquesta mena d’estupidesa humana que s’estén com un caliu abrasador i que converteix en cendres tot allò que som i ens representa, LLENGUA, CULTURA I PAÍS. Ho en vist i ho hem patit en els darrers anys al voltant de la cultura, l’educació, els serveis públics i socials, i l’estat del benestar. O senzillament, la manca de recursos públics per tenir cura i potenciar els espais naturals. Però no, no ens hem de deprimir! Tot al contrari, cal que ens alegrem ben molt de saber que encara existeix un espai a la naturalesa humana amb força i capacitat suficient per fer reverdir tot allò que l’envolta. És l’empenta d’una societat civil, unida i solidària.
Per això, la iniciativa que ens uní dimarts passat a vespre no tenia altre objectiu que reunir tots aquells que, com els que érem allà i fins i tot el no pogueren esser, sentim La Trapa com a nostra, que ho és des de fa 34 anys, i a més a més, hi aportam alguna cosa més: el nostre suport anònim i desinteressat. Hi érem perquè creim en el territori com una part essencial del nostre país, on hi veiem reflectides la nostra llengua, cultura i història mil·lenària.
GRÀCIES A TOTES LES VOLUNTÀRIES I VOLUNTARIS PER FER POSSIBLE EL SOMNI DE LA TRAPA…!!! Perquè la Trapa neix del suport de la societat civil per a l’adquisició i gestió d’aquest espai, per a la preservació i potenciació dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics. PER LA TRAPA I AMB LA TRAPA…!!!
GRÀCIES I PER MOLTS ANYS…!!!
Joan Carles Palos (@Tronc96 i @Fita_a_FIta)
