Pel Bosc dels Frares amb l’Apima Costa i Llobera

Amb les famílies de l'Apima Costa i Llobera a la casa de neu dels cartoixans, de 1697 — Amb les famílies de l’Apima Costa i Llobera a la casa de neu dels cartoixans, construïda el 1697 a la rota del Guix.

Famílies de l’Apima Costa i Llobera de Pollença han redescobert avui els vells oficis de muntanya de la mà de Fita a Fita, serveis culturals i pedagògics. Així, aquest diumenge 19 d’abril hem fet una passejada pel bosc de la Comuna de Valldemossa a la recerca de la petjada de carboners, calciners i nevaters.

Cartell anunciador de l'activitat amb l'Apima Costa i Llobera. — Cartell anunciador de l’activitat amb l’Apima Costa i Llobera.

Des de Valldemossa, hem marxat cap al bosc dels frares i hem visitat la casa de neu dels cartoixans, de 1697. Hem sabut que abans de les geleres i la medicina moderna, per conservar els aliments, fer gelats, guarir les cremades o curar les febres, el gel que es produïa a partir de la neu arreplegada a la Serra era essencial. Des del segle XVI fins a començament del XX, es va mantenir vigent l’ofici de nevater. A Mallorca hi havia 50 cases de neu per tota la Serra.

La planta ovalada és una característica de la casa de neu dels cartoixans. En ella s'emmagatzemava la neu i s'obtenia el gel que després es traginava en forma de pans (peces de 42 quilograms cada una). Dos pans de neu feien una somada, i sis somades una carretada. — La planta ovalada és una característica de la casa de neu dels cartoixans. En ella s’emmagatzemava la neu i s’obtenia el gel que després es traginava en forma de pans (peces de 42 quilograms cada una). Dos pans de neu feien una somada, i sis una carretada.

També hem visitat el forn de calç del bosc dels frares, molt a prop de les cases de Sa Teulera, que antigament servia per abastir de calç les obres de l’església de Cartoixa de Valldemossa. A més del seu ús a la construcció, també en tenia d’altres com l’higiènic (emblanquinament de les cases i enterraments) i el medicinal (aigua de calç). Hem sabut com es feia el carbó, necessari per encalentir les cuines i les llars.

Contraforts del forn de calç del Bosc dels Frares.

Però també hi ha hagut un espai per a la màgia i la llegenda… així és com ens hem topat amb el macolí d’en Penyalot. Conten que a Mallorca hi va haver un temps que els gegants hi corrien de migjorn a tramuntana i de llevant a ponent solcant de petjades i ensopegades les terres per allà on passaven, o deixant macolins que es treien de les sabates o fent muntanyes amb senallades de terra que traginaven amunt i avall…

Ensumant el macolí d'en Penyalot a la recerca d'alguna prova que ens asseguri la seva procedència: la sabata del gegant. — Ensumant el macolí d’en Penyalot a la recerca d’alguna prova que ens asseguri la seva procedència: la sabata del gegant.

I des de la replanada d’en Penyalot, on hi trobam una barraca i un aljub, fins a Ses Mossetes, el cim de la Comuna de Valldemossa, on hem dinat. Després hem baixat fins a la vila pel carreró de la Comuna; i, per acabar, unes coquetes de patata amb xocolata a Can Molinas.