Excursions amb encant per a famílies XV
 |
| El grup de famílies preparat per sortir de Galilea cap al puig de na Bauçana. |
El puig de l’antiga alqueria musulmana d’Albussa era avui la fita a assolir pel grup de famílies “amb encant” que han participat d’aquesta activitat de
Fita a Fita. Un total de 20 persones integrava el grup de vuit famílies que han recorregut aquest diumenge assolellat de primavera les terres de Son Cortei i el puig de na Bauçana.
 |
| El puig de na Bauçana (614m), vist des de Galilea. |
Avui hem après que la fundació del poble de Galilea esdevé el segle XVI a partir de la segregació d’un bocí de les terres de Son Cortei per tal que nous pobladors s’hi establissin i treballessin les terres. Que na Bauçana no era la dona d’en Bauçà, sinó el nom de l’alqueria musulmana que hi havia a l’actual posessió de Son Cortei. I que Puigpunyent, municipi on s’ubica Galilea, és una terra generosa de llegendes i contarelles que ens parlen de dimonis boiets (Son Martí) o de tresors encantats (na Fàtima).
 |
| Galilea. |
 |
| Son Cortei. |
Durant el recorregut hem vist un forn de calç i una sitja, amb la seva corresponent barraca. Fins i tot tant vistosa i original com la que trobam en el planet de Son Cortei, als peus de na Bauçana. En definitiva, hem sabut que fins fa uns anys, poc més o manco cinquanta, la gent no anava d’excursió a la muntanya, sinó a fer-hi feina. A treure llenya, fer carbó o calç, i a traginar tot allò que se produïa.
 |
| Els “herois” de l’excursió vora la barraca de carboner del planet de Son Cortei. |
 |
| Una part de les ‘valentes dones’ del grup de famílies “amb encant” que segueixen Fita a Fita els camins de la Serra. |
 |
| Compartint rondalles amb els més joves de l’excursió dalt del puig de na Bauçana. |
|
Però abans de tancar el recorregut de tornada a Galilea, calia fer un aclucada d’ull a la poesia. Una manera especial d’expressar les emocions del moment i les sensacions que emanen de la contemplació del paisatge.
|
| Amb atenció als pares, hem recordat els versos de mossèn Llorenç Riber (1881-1958) dedicats a Galilea. |
GALILEA, LLOC VENTÓS
Galilea, lloc ventós,
garrida, si et cal pujar,
dia de vent han d’anar
aferrats de dos en dos.
Galilea encastellada
damunt un penyal s’asseu;
si hi puges qualque vegada,
alerta a trabucar el peu!
Quina escampadissa blanca
de cases, fora camí…
L’ametler et farà amb sa branca
pessigolles de setí.
Veuràs l’ull blau de la mar
qui et guaitarà d’entre esculls;
serà florit el favar,
i et mirarà amb cent mil ulls.
Veuràs dins la casa estreta
entre nins bruns com un gri,
nines d’ull violeta
i cabelleres de lli.
Sentiràs la xeremia
aquest ocell sense riu
qui porta melancolia
a les festes de l’estiu,
bandejada i tota sola,
que allà dalt vessa son plany
i l’agonia consola
cantant, cantant tot so l’any.
Quan la boirada llanosa
amollarà sos moltons
qui, en guàrdia silenciosa,
pasturen pels horitzons;
vella com una sibil·la
i torta com una rel,
una doneta qui fila
sortirà per mirar el cel,
i amb gest qui mal temps augura
la filosa deixarà
remugant: pluja segura!
I la bugada entrarà…
L’alta boca de la serra
mama la pluja amb anhel…
a on acaba la terra?
on és que comença el cel?
Del llibre A SOL IXENT (1912) de Llorenç Riber (Campanet 1881-1958)
 |
| Final de l’excursió a la plaça de l’església de Galilea. |
 |
| Més poesia per recordar aquest lloc idíl·lic de nom bíblic als peus del ‘senyor de ponent’, el puig de Galatzó. |
MOLTES GRÀCIES FAMÍLIES
PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!
 |
| Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics. |
