Famílies “amb encant” en el puig de na Bauçana (614m)

SAM_6722
Excursions amb encant per a famílies XV
El grup de famílies preparat per sortir de Galilea cap al puig de na Bauçana.
El puig de l’antiga alqueria musulmana d’Albussa era avui la fita a assolir pel grup de famílies “amb encant” que han participat d’aquesta activitat de Fita a Fita. Un total de 20 persones integrava el grup de vuit famílies que han recorregut aquest diumenge assolellat de primavera les terres de Son Cortei i el puig de na Bauçana.
El puig de na Bauçana (614m), vist des de Galilea.
Avui hem après que la fundació del poble de Galilea esdevé el segle XVI a partir de la segregació d’un bocí de les terres de Son Cortei per tal que nous pobladors s’hi establissin i treballessin les terres. Que na Bauçana no era la dona d’en Bauçà, sinó el nom de l’alqueria musulmana que hi havia a l’actual posessió de Son Cortei. I que Puigpunyent, municipi on s’ubica Galilea, és una terra generosa de llegendes i contarelles que ens parlen de dimonis boiets (Son Martí) o de tresors encantats (na Fàtima).
Galilea.
Son Cortei.
Durant el recorregut hem vist un forn de calç i una sitja, amb la seva corresponent barraca. Fins i tot tant vistosa i original com la que trobam en el planet de Son Cortei, als peus de na Bauçana. En definitiva, hem sabut que fins fa uns anys, poc més o manco cinquanta, la gent no anava d’excursió a la muntanya, sinó a fer-hi feina. A treure llenya, fer carbó o calç, i a traginar tot allò que se produïa. 
Els “herois” de l’excursió vora la barraca de carboner del planet de Son Cortei.
Una part de les ‘valentes dones’ del grup de famílies “amb encant” que segueixen Fita a Fita els camins de la Serra.
Compartint rondalles amb els més joves de l’excursió dalt del puig de na Bauçana.
Però abans de tancar el recorregut de tornada a Galilea, calia fer un aclucada d’ull a la poesia. Una manera especial d’expressar les emocions del moment i les sensacions que emanen de la contemplació del paisatge.

Amb atenció als pares, hem recordat els versos de mossèn Llorenç Riber (1881-1958) dedicats a Galilea.
GALILEA, LLOC VENTÓS
Galilea, lloc ventós,
garrida, si et cal pujar,
dia de vent han d’anar
aferrats de dos en dos.

Galilea encastellada
damunt un penyal s’asseu;
si hi puges qualque vegada,
alerta a trabucar el peu!

Quina escampadissa blanca
de cases, fora camí…
L’ametler et farà amb sa branca
pessigolles de setí.

Veuràs l’ull blau de la mar
qui et guaitarà d’entre esculls;
serà florit el favar,
i et mirarà amb cent mil ulls.

Veuràs dins la casa estreta
entre nins bruns com un gri,
nines d’ull violeta
i cabelleres de lli.

Sentiràs la xeremia
aquest ocell sense riu
qui porta melancolia
a les festes de l’estiu,

bandejada i tota sola,
que allà dalt vessa son plany
i l’agonia consola
cantant, cantant tot so l’any.

Quan la boirada llanosa
amollarà sos moltons
qui, en guàrdia silenciosa,
pasturen pels horitzons;

vella com una sibil·la
i torta com una rel,
una doneta qui fila
sortirà per mirar el cel,

i amb gest qui mal temps augura
la filosa deixarà
remugant: pluja segura!
I la bugada entrarà…

L’alta boca de la serra
mama la pluja amb anhel…
a on acaba la terra?
on és que comença el cel?
Del llibre A SOL IXENT (1912) de Llorenç Riber (Campanet 1881-1958)
Final de l’excursió a la plaça de l’església de Galilea.
Més poesia per recordar aquest lloc idíl·lic de nom bíblic als peus del ‘senyor de ponent’, el puig de Galatzó.
MOLTES GRÀCIES FAMÍLIES 
PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!
Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.
Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
WhatsApp

Fita a Fita és

Joan Carles Palos Nadal

Senderisme familiar i cultural

650 777 596 | info@fitaafita.com | @Fita_a_Fita