Famílies ‘amb encant’ en el Castellet d’Esporles

Excursions amb encant per a famílies 11/01/2015

Les famílies 'amb encant' en el Cor de Jesús, una obra feta per iniciativa del rector d'Esporles, Mateu Togores, el 1940. — Les famílies ‘amb encant’ en el Cor de Jesús, una obra feta per iniciativa del rector d’Esporles, Mateu Togores, el 1940.

Aquest diumenge passat, un bon grapat de famílies ‘amb encant’ de Fita a Fita han fet un recorregut breu però intens pel vessant nord de la muntanya de la Fita del Ram o de na Ferrana. Ha estat una passejada entre les possessions de Son Trias i Es Verger que ens ha dut primer des de l’àrea recreativa Son Trias fins al Cor de Jesús pel camí del portell de s’hort petit de son Trias; i des d’allà fins al Castellet i la Cova dels Refrescadors, travessant el comellar de Ses Puces. Hem tornat al punt de sortida pel camí del bosc de sa Granja i hem passat per la font de Son Trias de dalt. El dia estirat però fresc, ens ha permès gaudir d’unes bones vistes del paisatge esporlerí i de caminar sense passar gens de calor.

Els més petits, com sempre, dirigint i marcant el ritme de l'excursió. — Els més petits, com sempre, dirigint i marcant el ritme de l’excursió.

Aprenent a fer fites, perquè de ben jovenets ja han de saber que el camí recorregut és una experiència a compartir amb els que venen després.

Esporles és un municipi de les Illes Balears que està situat al sector occidental de la serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial, a la vall d’Esporles, entre els termes de Valldemossa, Palma, Banyalbufar i Puigpunyent. Està format per s’Esgleieta i Esporles, a més de les urbanitzacions des Verger i ses Rotgetes. Ocupa una superfície de 35,73 km i consta d’una població de més de 4.600 habitants.

Vista des del mirador del Cor de Jesús, la vila té forma de Dofí!!! Fixau-vos-hi…

Esporles, vista des del cor de Jesús adopta una curiosa forma d'animal marí. — Esporles, vista des del cor de Jesús adopta una curiosa forma d’animal marí.

El Cor de Jesús (Maristel·la, Esporles).

Coneguda la devoció de la gent d’Esporles pel Sagrat Cor de Jesús, el rector Mateu Togores en volgué deixar constància aixecant un monument al mirador. La idea fou ben acollida pel poble i, amb aquesta reacció favorable, s’encarregà a l’escultor don Bartomeu Amorós la monumental figura. Malgrat les dificultats que oferia el terreny, el projecte es realitzà i el 21 de juliol de 1940 el Rector beneí el monument, que fou apadrinat per Bartomeu Bosch i Margalida Bujosa. ‘Sagrat Cor de Jesús, el poble d’Esporles confia en vos’.

Camí d'accés al Castellet (Sa Granja, Esporles). — Camí d’accés al Castellet (Sa Granja, Esporles).

Es Castellet és un penyal isolat de la muntanya de la Fita del Ram. Es tracta d’un queixalot enorme que sobresurt alterós entre l’alzinar, ben visible des de Sa Granja d’Esporles. Ben a prop, a cinc minuts a peu, hi trobam la cova dels Refrescadors.

“Hisn és la paraula àrab amb que es designava una fortificació defensiva enmig del camp, amb funcions de refugi per a la població dispersa o de vigilància d’una ruta important. Rebia també la denominació de qastil o qastal, incorporació a l’àrab del llatí castellum. La paraula llatina és la base del nostre castell, que en català antic adoptava la forma casteyl.” (Toponimia Mallorca)

SAM_4895 — A l’interior de la cova dels refrescadors, aprenent el funcionament d’aquest “electrodomèstic” natural: una gelera en el cor de la muntanya!

Antigament, quan la calor espitjava, no hi havia opcions per a que la gent dels pobles i ciutats pogués refredar els aliments i les begudes llevat de situar-los a la part més fresca de les cases o ficar-los amb un poal dins la cisterna. No seria fins a principis del segle XX que això fou possible gràcies a l’aparició de les neveres que funcionaven a base de barres de gel industrial. En canvi, els que tenien la seva activitat per les muntanyes havien disposat des de sempre d’un sistema de refrigeració rudimentari que consistia en aprofitar l’aire fresc que sorgia de les encletxes de les roques.

SAM_4903 — Dalt del Castellet, entre la Granja (l’antiga alqueria islàmica d’Alpic) i Esporles.

L’ENCANTAMENT DE LA FONT DE SON TRIAS

El senyor d’Alcàsser (alqueria musulmana ubicada on ara hi trobam Son Trias) tenia un fill i una filla, n’Alí i na Jazmina. El pare tenia la filla compromesa amb un gran senyor ric i poderós, el senyor de Gumara, però aquesta estava enamorada d’un company de jocs de la infantesa, el fill de l’hortolà de l’alqueria d’Alpic (alqueria musulmana ubicada on ara hi trobam la Granja), n’Albrí. El seu pare va fer públic que la seva filla es casaria amb el senyor de Gumara. El seu germà que estava al corrent de la situació, decidí ajudar-los perquè patia en veure l’estat de la seva germana. Planejaren escapar amb el pretext d’un viatge. Però els plans es trencaren quan trobaren el jove enamorat mort. Ella desolada, una nit es dirigí a la font on se solien trobar els enamorats. Inicià tot un cerimonial d’aigua. S’endinsà dins la font. I mai en va sortir. Conten que només sortirà quan algú esculpeixi la seva cara en pedra viva.