Mitja dotzena de famílies ‘amb encant’ acceptaren la convidada de Fita a Fita de recórrer la Serra de Llodrà, a Manacor, i redescobrir així les històries i llegendes d’aquesta petita cadena muntanyosa de les terres de Llevant. Sortírem de l’explanada de les ermites de Santa Llúcia i de la Mare de Déu del Roser, i prenguérem camí en direcció Sud-Est cap al puig de Llodrà, el nostre primer repte, d’escassament 300 metres d’altitud. Durant la marxa, tinguérem algunes sorprenents trobades, gairebé de rondalla. Una premonició? Qui sap!
El repte següent era assolir el cim de Sa Roca des Castellet, aquell macolí que es tragué un gegant de la sabata i que diposità als peus del puig de Sa Cabana, i sota el qual hi trobam un curiós encantament. Ens aferràrem de valent a a la roca per pujar-hi dalt d’aquest monument natural a l’univers de rondalles de Mossèn Antoni Maria Alcover.
Per acabar, el puig de Sa Cabana (322m) i l’Oratori del Sagrat Cor de Jesús foren la fita més gran que marcaren la fi de la nostra ruta per damunt la Serra de Llodrà. Després de dinar, exploràrem i coneguérem els secrets d’aquest oratori inacabat.
“Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l’església. En 1880 s’hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de major cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d’un temple de grans dimensions. D’aquesta manera es posaren en contacte amb l’arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l’esbós d’un edifici de planta rodona, rodejat d’un pòrtic i coronat per una cúpula, tot inspirat en el templet del quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s’abandonaren (inicialment només de forma temporal) perquè els doblers es destinaren a l’edificació del nou temple parroquial de Manacor. A principis del segle XX, s’intentà continuar les obres, però la iniciativa no fructificà. D’ençà, aquell bell projecte quedà aturat i l’estructura que avui podem contemplar és l’herència d’aquella conjuntura.” (Tramuntanya/Tomàs Vibot)
Pel mateix camí, tornèrem a l’ermita de Santa Llucia, on posèrem fi a aquesta bellíssima i extraordinària excursió.
GRÀCIES FAMÍLIES
PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!
Seguiu les fites i mai no vos perdreu!!!