De mestres i aprenents

Fita a Fita amb els docents

Avui horabaixa se reprenen les negociacions entre Govern i comitè de #VagaIndefinidaDocents, amb representants de l’Assemblea de Docents i dels sindicats ESTEI i CCOO, després que des del mateix executiu autonòmic es dinamitàs el principi d’acord que era a punt de tancar-se dilluns passat a vespre. Els docents tenen ganes de tancar el conflicte, per responsabilitat. Però la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears, i amb ella tot el govern, continuen enrocats en una actitud irresponsable i desestabilitzadora, en perjudici de l’ensenyament públic i dels nostres fills.

El dia 13 de setembre s’inicià un nou curs. Tres dies després, el dilluns 16, començava una vaga indefinida dels docents en contra del TIL (Tractament Integrat de Llengües) i amb el suport de les comunitats educatives de gairebé tots els centres públics de les illes. Més de 120.000 persones sortiren al carrer diumenge passat a les Illes Balears per exigir al govern de José Ramon Bauzá diàleg, comprensió i sensibilitat. Mentre, la caixa de resistència dels docents en vaga ja suma més de 300.000 euros i la lluita continua.

Veníem de mesos de crisi i retallades al sector públic (educació i sanitat), de mesures injustes i insolidàries que incidien encara més en el patiment d’una societat, farta dels seus governants i orfe de lideratge. I el seu clam de dolor i de ràbia esclatà als carrers de les principals ciutats de les illes.

Imatge que ha viatjat per les xarxes socials i que mostra el suport de la societat balear als docents

Aquesta vaga ens ha ensenyat moltes coses i d’aquesta vaga hem après també moltes coses. Sobretot, que la defensa de l’ensenyament és una lluita permanent i necessària. I d’aquesta lluita depèn, bàsicament, el futur dels nostres fills.

Però amb un govern que no vol veure ni vol sentir la veu dels docents i de la societat que els hi dona suport és fa difícil mostra-se serè i comprensiu. Estam davant un govern injust, insolidari, estúpid, inúTIL, insensible i allunyat anys llum de la realitat social i cultural de les nostres illes que permet l’enfonsament del sector de l’educació -del futur dels nostres fills- abans d’admetre que s’ha equivocat amb l’enfocament i tractament de la crisi. Una crisi que, recordem-ho, no va començar dia 16 de setembre, sinó que venia covant-se de mesos enrere. I el govern ho sabia i no va moure un dit per solucionar-ho, llevat d’indignar mestres i famílies amb el atacs continus a les comunitats educatives, a la llibertat d’expressió i a la dignitat dels docents.

L’ensenyament és el sector motriu de la nostra societat i de la nostra economia perquè genera persones formades i amb criteri. L’ensenyament fa l’aportació més important al Producte Interior Brut de la nostra comunitat. Amb la preparació de persones capaces de transformar la societat i l’economia.

I els docents són els que amb el seu esforç i dedicació, curs rere curs, ho fan possible. I ho aconsegueixen sovint per damunt de les seves possibilitats i recursos. I això és una cosa que vaig aprendre de la meva mare, durant els anys que exercí de mestra a Palma i Calvià. L’escola, l’institut o l’universitat acompanya al docent tota la seva vida. El docent mai no arriba a sortir de l’aula, perquè aquesta forma part de la seva vida i mai no abandona ni el seu cor ni el seu pensament. Pare i mares ho sabem i ens som plenament conscicents, i per això volem agrair-lis amb tot el nostre suport, ara que és quan més el necessiten.