Viure i compartir experiències; aquest és el valor afegit de la vida, i de l’excursionisme també. Seguim fites i posam fites. Seguim les fites perquè són l’aprenentatge d’una experiència compartida. Posam fites perquè generam una experiència que volem compartir.
Aquesta ha estat l’objectiu de Fita a Fita des que es va posar en marxa, la tardor de 2013. Des de llavors han estat centenars de recorreguts i itineraris amb famílies, escoles i instituts, activitats exclusives per a Contesporles (2015 i 2019), la Fundació Mallorca Literària (L’illa dels tresors) i els membres de l’Associació d’Alumnes de la CEPA Camp Rodó, amb els quals hem viscut i compartit experiències al voltant de la literatura i la història, els contes, les llegendes i les històries d’espais màgics i embruixats.
L’esport de muntanya és una manera de conèixer i estimar el territori, d’aprendre a ser més i millor persones. A més, forma part de la nostra història i de la nostra manera de ser i d’expressar-nos.
L’excursionisme, molt més que anar per la muntanya…
Sortir d’excursió per la Serra és molt més que anar de passeig per la muntanya. Per la passa i la mirada descobrim el paisatge, l’entorn natural. Quan anam per la muntanya posam els sentits al servei de l’entorn, compartim experiències, escoltam, sentim, oloram… sense presses, amb l’ull atent i la ment oberta.
El relat de la història i la toponímia, de les possessions i les llegendes, fruit de la tasca dels historiadors i els investigadors històrics, ha estat essencial a l’hora d’establir el marc de la nostra caminada o passejada.
Caminar amb els cinc sentits; només així podem entendre la vivència sentimental i cultural del senderisme. En un món on tot va tan de pressa, on no importa el que feim ni el que sentim sinó la rapidesa en que transcorre tot; fins i tot en aquest món on tot succeeix de manera vertiginosa hi ha qui reivindica la lentitud com una manera de viure. Reivindiquem, per tant, caminar a poc a poc, viure el moment amb intensitat, sentir el cruixit de la terra i de les fulles sota els nostres peus. El sentit del viatge és l’experiència del moment. Tan important com el punt d’arribada és el que ens passa pel camí.
La singularitat de la mirada
Es tracta d’aprendre i ensenyar a rellegir l’entorn -natural i urbà- que ens envolta, sovint marginat per quotidià però que amaga uns incomptables tresors que una vegada redescoberts ens han de permetre veure i entendre la realitat d’una altra manera. Són els petits detalls que sovint se’ns escapen entre un embolic enorme d’informació. Qui viatja massa de pressa perd l’essència del viatge.
Conèixer és estimar. Perquè el coneixement ens transporta a l’altre costat de la nostra mirada, a la realitat física o humana que tenim al nostre davant. Ens dona confiança i seguretat. La passió per la muntanya, com amb tantes altres coses de les nostres vides, sorgeix d’aquest procés intens de contacte i aprenentatge recíproc, que ens obre els ulls i la ment. Perquè si una cosa no es coneix no es pot estimar. Només serem conscients d’això si caminam amb els cinc sentits.
