AIXÍ A LA VIDA COM A LA MUNTANYA

L’excursionisme és l’esport que tots volem i una escola de vida, perquè ens ensenya a mantenir la salut física i mental, a saber guanyar i perdre sense ab abandonar el sentit del repte, a afrontar els problemes de cada dia amb dinamisme i il·lusió, a mesurar les nostres capacitats i a saber com i quan aplicar-les. No ho dubteu, així a la vida com a la muntanya.

Amb amor, respecte i molt de seny…

La muntanya, el senderisme en general, són una escola de valors. Són el camí. Hem d’imposar valors en compte de veritats. A la muntanya aprens a sofrir, però també a somiar. Viure i compartir experiències; aquest és el valor afegit de la vida, i de l’excursionisme també. Seguim les fites perquè són l’aprenentatge d’una experiència compartida. Posam fites perquè generam una experiència que volem compartir. Així a la vida com a la muntanya.

“Per la muntanya s’hi ha d’anar amb amor, respecte i molt de seny.” Aquesta és la màxima amb la qual he caminat sempre per la vida, i sobretot per la muntanya. La vaig aprendre del meu pare de ben petit i he intentat transmetre-la a tothom que ha caminat al meu costat. I així, amb amor, seny i molt de respecte és com hem d’afrontar cadascuna de les nostres accions, a la vida i a la muntanya.

En aquest sentit, les Excursions amb encant per a famílies són el producte sobre el qual es fonamenta Fita a Fita. Aprendre a caminar i caminar per aprendre. Perquè el senderisme és molt més que una pràctica esportiva; és una manera de viure i compartir experiències mentre per la passa i la mirada aprenem alguna cosa més del valuosíssim patrimoni natural i cultural que ens envolta. Tot plegat, mitjançant itineraris senzills, de tot lo dia, aptes per a infants i per a qualsevol persona amb ganes de caminar.

I aquest és també el sentit de Fita a Fita -serveis culturals i pedagògics-, una iniciativa que vaig posar en marxa el 2013 amb l’objectiu inicial de generar experiències al voltant del senderisme, i viure-les sobretot en família: mares, pares i els seus fills, i de vegades fins i tot padrines, padrins i néts. En definitiva, de manera transversal i transgeneracional.