Conservador, monàrquic i catòlic, el francès Georges Bernanos publicà el 1938 el seu llibre ELS GRANS CEMENTIRIS SOTA LA LLUNA, on denunciava la cruel i brutal repressió del franquisme després del cop d’estat de 1936. Ell i la seva família ho havien viscut durant una breu estada a Mallorca, entre 1934 i 1937. La insurgència militar es produí dia 19 de juliol a les 4 de la matinada.
Del 20 al 22 de febrer es representa al Teatre del Mar de Palma Z/B (Zweig & Bernanos) Frederic Roda dirigeix Òscar Intente i Joan Gomila a partir d’un text original de Jaume Capó.
Prop de 90 anys després del cop d’estat que inicià una Guerra Civil, seguida d’una dictadura, FITA A FITA i LA FORNAL D’ESPECTACLES han programat per dissabte, 21 de febrer, un itinerari pel centre de Palma per recordar, descriure i interpretar en directe el que Bernanos anomenà ‘El règim dels Sospitosos’, el terror d’un règim en què “el poder jutja lícit i normal exterminar preventivament els individus perillosos, és a dir, sospitosos d’esdevenir-ho.”

- RUTES DE LA MEMÒRIA: PALMA SOTA EL RÈGIM DELS SOSPITOSOS
- Dia: dissabte, 21 de febrer de 2026
- Hora i lloc de trobada: a les 10,30 h a la plaça de Cort de Palma https://maps.app.goo.gl/JSEuneN4HoGnCUjN7
- Preu: 18 €/(menors de 12 anys, 10 €)

El febrer de 1942, en ple domini nazi de la Segona Guerra Mundial, dos reconeguts intel·lectuals europeus exiliats al Brasil —l’austríac Stefan Zweig (Òscar Intente) i el francès Georges Bernanos (Joan Gomila)— han convingut una trobada a la finca del francès a Barbacena. Zweig, d’origen jueu, ha estat proscrit pels nazis, però no s’hi ha arribat a enfrontar mai obertament. Bernanos, monàrquic i catòlic ultraconservador, ha canviat l’admiració al feixisme per una dura condemna després de ser testimoni a Mallorca, a l’inici la Guerra Civil espanyola, de la violència dels militars colpistes amb la connivència de l’església. Zweig i Bernanos, tot i no conèixer-se personalment, comparteixen l’humanisme i la llibertat de pensament, per bé que no sempre amb afinitat atesos els seus caràcters antitètics. Parlant de la deshumanització en temps de conflictes, del paper de l’intel·lectual, dels nacionalismes i l’europeisme, de la uniformització i de la globalització social i cultural, s’aboquen a una xerrada tant il·luminadora com desesperançada.
