Alumnes de segon i tercer de primària del CEIP Cas Capiscol de Palma, junt amb les seves mestres i tutores, han recorregut aquest divendres passat (17 d’abril) el bosc de la Comuna de Valldemossa a la recerca dels oficis tradicionals de la Serra. De la mà de Fita a Fita -serveis culturals i pedagògics- han pogut redescobrir velles activitats, algunes ja perdudes, com la de nevater, calciner i carboner, i d’altres en actiu, com la de marger.
Des de Valldemossa, hem marxat cap al bosc dels frares i hem visitat la casa de neu dels cartoixans, de 1697. Hem sabut que abans de les geleres i la medicina moderna, per conservar els aliments, fer gelats, guarir les cremades o curar les febres, el gel que es produïa a partir de la neu arreplegada a la Serra era essencial. Des del segle XVI fins a començament del XX, es va mantenir vigent l’ofici de nevater. A Mallorca hi havia 50 cases de neu per tota la Serra.
Pitgen sa neu
Pitgen sa neu, pitgen sa neu,
pitgen sa neu, tots estan dins ses cases,
peguen potades, peguen potades
en Toni, en Xisco, en Joan i n’Andreu.
Venim de nevatejar,
de ses muntanyes de Lluc.
Si aquesta setmana puc,
jur que m’he d aprofitar.
A Valldemossa
sa neu ha arribat en es carrer
i ha cremat es claveller
que té sembrat en Tomeu.
(cançó popular mallorquina)
També hem visitat el forn de calç del bosc dels frares, molt a prop de les cases de Sa Teulera, que antigament servia per abastir de calç les obres de l’església de Cartoixa de Valldemossa. A més del seu ús a la construcció, també en tenia d’altres com l’higiènic (emblanquinar) i el medicinal (aigua de calç). Hem sabut com es feia el carbó -necessari per encalentir les cuines i les llars- i l’art complex dels margers.
Però també hi ha hagut un espai per a la màgia i la llegenda… així és com ens hem topat amb el macolí d’en Penyalot. Conten que a Mallorca hi va haver un temps que els gegants hi corrien de migjorn a tramuntana i de llevant a ponent solcant de petjades i ensopegades les terres per allà on passaven, o deixant macolins que es treien de les sabates o fent muntanyes amb senallades de terra que traginaven amunt i avall…
I des de la replanada d’en Penyalot, on hi trobam una barraca i un aljub, hem baixat fins a la vila pel carreró de la Comuna. Conte contat, conte acabat. I si no és mentida, és veritat!!!
GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I INTERÈS!!!
Seguiu les fites i mai no vos perdreu…
