Herbet W. Heinrich, in memòriam

Herbert W. Heinrich (1922-2012)
Herbert Heinrich (dreta) i Benigne Palos

El divendres passat dia 14 de desembre morí a ca seva de Cala Fornells (Peguera, Calvià) a l’avançada edat de 90 anys el dissenyador d’art, dibuixant i escriptor Herbert W.Heinrich (1922-2012). Nasqué a Berlín l’any 1922, on patí directament els desastres de la guerra mundial. A partir de 1948 estudià a l’Escola superior per a Artistes Pintors de Berlín Occidental. Instal·là la seva residència a Mallorca l’any 1983. Ha estat molt conegut a Mallorca com a autor de guies de senderisme, il·lustrades amb els seus dibuixos i els seus mapes panoràmics, originals i ben útils per a l’orientació de la ruta. Els seus llibre han estat molt populars entre els practicants del senderisme de parla alemanya a Mallorca; alguns han estat traduïts als castella i a l’anglès. Els títols d’algunes de les seves guies més destacades són: “Mallorca, 12 klassische Wanderungen” (1986), Mallorca, “Wanderungen durch die Südwest-Region” i“Das Mallorca Ludwig Salvators heute erlebt” (1996). Als anys 1980 i 1990 va participar en les activitats del Grup Excursionista de Mallorca.
Gaspar Valero i Martí
Historiador i excursionista
 
4 replies
  1. Joan Carles Palos
    Joan Carles Palos says:

    Herbert Heinrich i el meu pare van mantenir una llarga amistat que s’inicià just a la seva arribada a Mallorca, a principi dels anys 80. Des de llavors, els dos compartiren l’apassionada afició per la muntanya i junts recorregueren molts de paratges que després integraren algunes de les guies que Herbert escriví durant els anys d’estada a la nostra illa. Ara se’n ha anat, però la seva petjada perdurarà entre nosaltres i entre les nostres muntanyes durant molts i molts anys. Joan Carles Palos

  2. Alicia
    Alicia says:

    Hola Joan Carles, otro buen amigo en común de nuestros padres. Camiando todos juntos se conocieron y disfrutaron de las montañas de Mallorca. Herbert se ha ido discretamente, despues de disfrutar de su última puesta de sol desde el balcón de su casa. Su despedida en el tanatorio de Cálvia, fue tambien al atardecer disfrutando de las vistas del Galatzó. Los que estabammos cercanos a el, preferimos recordarle con toda su energia subiendo por esas crestas.
    Alicia Vanrell

  3. troques cana
    troques cana says:

    Quant vaig sabre la mort d’En Herbert, la meva memòria va començar a treure molts de records i vivències amb En Herbert. Dons, vaig tenir la sort de poder participar en moltes sortides amb aquell grupet. Ja no eren molts, el grup gros de l’època d’En Sion Rosselló i Jesús G. Pastor a poca poc ja s’havia desfet. Sols En Herbert, En Tomeu Canals, Catalina Barceló, Toni Nicolau i Na Petra de Porreres, Miquel Vanrell i En Hans amic inseparable d’En Herbert formaven el grup. Tots ells ja veterans i amb moltes botes esquinçades. Amb ells, com a guia o guiat, transitàvem per contrades (Punta Beca, Roca Lliça, Corral d’En Figuera, Punta des Capellans, Ses Fel-les….) prou dures, sols l’entusiasme i l’amor per les muntanyes els feia superar la dificultat que l’edat ens proporciona. En Herbert, amb el seu castellà propi i les seves contarelles sempre animava el grup. Moltes vegades me deia… Manel, te prometo que no voy a publicar en mis libros esta ruta. En Herbert Heinrich, ja ha pujat tan amunt com no solia. Manuel Osuna

  4. joan
    joan says:

    Hola, Joan Carles. Ens varem conèixer personalment l’any passat per sa torre de sa Pedrissa. Érem amics i veïnats de na Monique Libermann. Te’n recordes? Acab d’encetar un blog http://www.nomsillocsdemallorca.com per a posar-hi com el seu nom indica coses que podrem trobar en les nostres excursions i fer-ne una petita descripció. Cercant, cercant, vaig trobar al teu blog aquest article de Gaspar Valero i em vaig assabentar de la mort de n’Herbert, cosa que em passà totalment desapercebuda. He gosat agafar-te la fotografia que hi surt juntament amb el teu pare i posar-la al meu blog, tot citant la font. Volia afegir-me en aquest homenatge, juntament amb la desaparició de dos grans mestres: En Benigne Palos i en Jesús García Pastor. Esper que no t’hagi sabut greu. Una abraçada.
    I fins una altra.
    Joan Maiol Bisbal
    novaterra@hotmail.es

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari