Sant Bernat de Menthon 2015: Mirador de na Torta (Son Moragues, Valldemossa)

El grup en el mirador de na Torta.

El grup en el mirador de na Torta.

El mirador de na Torta, a la possessió de Son Moragues, ha estat enguany el lloc escollit per a la celebració de la festa de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs. Organitzada per l’Arreplegada de grups excursionistes de Mallorca i amb el patrocini de l’Ajuntament de Valldemossa, aquesta trobada anual dels excursionistes illencs ha triat les terres de l’Arxiduc Lluís Salvador, precisament perquè enguany es commemora el centenari de la seva mort.

La calitja no ens deixà veure la sortida de sol. A canvi, però, ens oferí perspectives plenes d'encant.

La calitja no ens deixà veure la sortida de sol. A canvi, però, ens oferí perspectives plenes d’encant.

En aquest sentit, l’organització ha agraït a la propietat de la possessió valldemossina i a la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània, encarregada de la custòdia d’aquest espai natural, el seu suport incondicional en que la festa de Sant Bernat es fes precisament a Son Moragues i, més en concret, en el mirador de na Torta, que ha estat restaurat recentment.

Mirador de na Torta.

Mirador de na Torta.

Catalina Tomàs Galmés, Carles Kellner, Manel Osuna i la seva neta Xisca, Joan Carles Palos i el seu fill Joan.

Catalina Tomàs Galmés, Carles Kellner, Manel Osuna i la seva neta Xesca Oliver Osuna, Joan Carles Palos i el seu fill Joan Palos Seguí, i Àngel Martín.

Hi han participat unes 130 persones, vingudes d’arreu de l’illa. La marxa s’ha iniciat poc abans de les cinc del matí des del poble de Valldemossa i pel camí de la font de l’Abeurada hem pujat a dalt del pla del Pouet i d’aquí al mirador de na Torta per veure-hi sortir el sol (tot i que una espessa calitja ens ho ha impedit). La xeremia d’en Francesc Hernàndez ha donat la benvinguda al nodrit grup d’excursionistes, matiners i ben deixondits.

Voltant pels penyals de na Torta.

Voltant pels penyals de na Torta.

Mossèn Pere Orpí i mossèn Eugeni Rodríguez concelebraren la missa de San Bernat en el Pla del Pouet.

Mossèn Pere Orpí i mossèn Eugeni Rodríguez concelebraren la missa de San Bernat en el Pla del Pouet.

Mossèn Pere Orpí i Ferrer.

Mossèn Pere Orpí i Ferrer.

Després hem voltat pels penyals de na Torta en direcció al pla del Pouet. Allà mossèn Pere Orpí i mossèn Eugeni Rodríguez han concelebrat la missa en honor del sant patró dels muntanyencs, Sant Bernat de Menthon. Tot seguit, hem reprès la marxa en direcció al Pas d’en Miquel i el camí de les Fontanelles per tornar a Valldemossa pel Ranxo d’en Sutro i el camí de les Basses. Durant tota la marxa, hem fet aturades per parlar de l’empremta de l’Arxiduc a les terres de Valldemossa i Deià, de la seva visió de la Serra de Tramuntana i de la seva figura com a ‘arquitecte del paisatge’.

El pas d'en Miquel.

El pas d’en Miquel connecta el pla del Pouet amb el camí de les Fontanelles.

Una altra perspectiva del pas d'en Miquel.

Una altra perspectiva del pas d’en Miquel.

Valldemossa des del camí de les Basses.

Valldemossa des del camí de les Basses.

Al pati de les ‘escoles velles’, l’Ajuntament de Valldemossa ha convidat als assistents a la festa de Sant Bernat de Menthon a la tradicional berenada amb la que tancam la celebració, una torrada a la que no hi ha faltat de res (llonganissa, botifarró, xulla, etc). El batle Nadal Torres (Grup Independent de Valldemossa GIV), l’exbatle Jaume Vila (La Valldemossa que volem (LVqV), el regidor i cap de llista de LVqV Toni Colom i Enric Calafell (LVqV) ens han acompanyat durant tota la marxa i la berenada final.

Organitzadors i membres del consistori valldemossí.

Membres del comitè organitzador de la festa de Sant Bernat de Menthon i components del consistori valldemossí.

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT!!!!

Arreplegada de grups Excursionistes de Mallorca

arreplegada

La festa de Sant Bernat de Menthon 2015 ha comptat amb el patrocini de:

logo-ajuntament-valldemossa

 

amb el suport de:

logoarxiducColor

 

cropped-logo-FVSM-250

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

‘JO, L’ARXIDUC’ amb alumnes del CEPA La Balanguera

“Jo no he pogut veure passar mai un vapor per l’horitzó sense sentir un indescriptible desig d’anar més lluny” (Somnis d’estiu ran de mar, Arxiduc Lluís Salvador).

Bust de l'Arxiduc que presideix l'entrada de l'exposició en el Casal Solleric de Palma.

Bust de l’Arxiduc que presideix l’entrada de l’exposició en el Casal Solleric de Palma.

Alumnes del CEPA La Balanguera de Palma recorregueren dimarts passat l’exposició JO, L’ARXIDUC, que roman oberta al Casal Solleric de Palma, de la mà de FITA A FITA -serveis culturals i pedagògics-. Una experiència compartida que ens serví per conèixer la figura d’aquest ‘príncep, científic i viatger’, nascut a la Toscana el 1847 i mort a Txèquia el 1915, i que passà quaranta anys de la seva vida a Miramar, Mallorca, una illa a la que hi arribà per primera vegada el 1867.

Amb els alumnes del CEPA La Balanguera a la sortida de la plaça de Cort, on recordàrem el seu nomenament com a fill il·lustre de Palma el 1910.

Amb els alumnes del CEPA La Balanguera a la sortida de la plaça de Cort, on recordàrem el seu nomenament com a fill il·lustre de Palma el 1910.

«JO, L’ARXIDUC. El desig d’anar més lluny» és una exposició organitzada per l’Institut d’Estudis Baleàrics i comissionada per l’escriptora i acadèmica Carme Riera La mostra recull més de 150 objectes, entre fotografies, llibres, cartes i objectes personals de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria La mostra es presenta per primera vegada al Casal Solleric de Palma.

El NIXE II, el segon iot de l'Arxiduc i una eina imprescindible per als seus continus moviments d'un costat a l'altra de la Mediterrània.

El NIXE II, el segon iot de l’Arxiduc i una eina imprescindible per als seus continus moviments d’un costat a l’altra de la Mediterrània.

Figura de RAMON LLULL (1232-1316), de l'escultora Remigia Caubet. Una imatge i un concepte imprescindible per entendre l'atracció de l'Arxiduc cap a Miramar.

Figura de RAMON LLULL (1232-1316), de l’escultora Remigia Caubet. Una imatge i un concepte imprescindible per entendre l’atracció de l’Arxiduc cap a Miramar.

Un espai dedicat a l'Arxiduc amfitrió de grans personalitats, entre les quals hi trobam l'escriptor Gaston de Vuillier o l'espeleòleg Edouard Martel.

Un espai dedicat a l’Arxiduc amfitrió de grans personalitats, entre les quals hi trobam l’escriptor Gaston de Vuillier o l’espeleòleg Edouard Martel.

“No hi ha llibre més instructiu, ni d’estampes més hermoses com la senzilla contemplació de la naturalesa, de l’hermosa creació de Déu” (Somnis d’estiu ran de mar, Arxiduc Lluís Salvador)

Amb el grup a una de les sales de l'exposició que es pot veure en el Casal Solleric.

Amb el grup a una de les sales de l’exposició que es pot veure en el Casal Solleric.

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu….

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

FITA A FITA: Final de curs en el Torrent de Pareis

“Si la Seu és la catedral de l’esperit, aquesta és la catedral de la natura”.
Josep Estelrich i Costa, 1995

El canó càrstic del Torrent de Pareis, vist des del camí del Burgar.

El canó càrstic del Torrent de Pareis, vist des del camí del Burgar.

Per acabar la temporada d’excursions 2014-2015, les famílies i amics de FITA A FITA realitzaren diumenge passat (7 de juny) un itinerari d’alt nivell pel Torrent de Pareis. Un descens de sis hores per aquest canó càrstic, grandiós i espectacular, de la Serra de Tramuntana, declarat Monument Natural el 2003.

Les famílies i amics que se sumaren al descens del Torrent de Pareis guiat per Fita a Fita.

Les famílies i amics que se sumaren al descens del Torrent de Pareis guiat per Fita a Fita.

Aquesta és una excursió clàssica de començament d’estiu i que acostuma a tancar la temporada de molts excursionistes. Des de l’any 2003, amb la declaració autonòmica de Monument Natural dels torrents de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc, aquesta aventura pel cor de la Serra de Tramuntana assoleix un atractiu de valor incalculable. Un paisatge agrest i salvatge que enamora de tot d’una. Un entorn natural ple d’històries i llegendes que abasten tots els temps, des de les incursions pirates del segle XVI (el 21 de setembre de 1569, devers 300 pirates desembarcaren a la Calobra i pel Torrent de Pareis s’enfilaren fins a les cases d’Albarca, per assaltar-les i fer-ne presoners) fins a la fugida desesperada de soldats mercenaris del rei d’Espanya cap a les terres altes de la Tramuntana mallorquina (El soldat pelut) a finals del segle XVIII i principi del XIX, passant per les nombroses històries referides al contraban.

Un bocí del camí del Burgar, arribant al torrent de Lluc.

Un bocí del camí del Burgar, arribant al torrent de Lluc.

El torrent de Lluc.

El torrent de Lluc.

L'Entreforc i, al fons, la Cova del Soldat Pelut.

L’Entreforc i, al fons, la Cova del Soldat Pelut.

El Torrent de Pareis es forma per la confluència a s’Entreforc del Torrent de Lluc o d’Albarca i del Torrent des Gorg Blau que, conjuntament, drenen una conca de 46,5 km quadrats, dels que sols 4,5 km quadrats li corresponen pròpiament. L’itinerari per dins del canó no és llarg, uns 3,3 quilòmetres; el recorregut complex i dur, supera un desnivell de 180 metres fins a la mar.

El pas de la Llosa.

El pas de la Llosa.

La travessa del torrent és complexa i requereix d'una certa experiència.

La travessa del torrent és complexa i requereix d’una certa experiència.

En alguns passos és aconsellable l'ús de la corda per a facilitar-ne el pas.

En alguns passos és aconsellable l’ús de la corda per a facilitar-ne el pas.

La cova del Romegueral.

La cova del Romegueral.

El darrer pas del Torrent de Pareis, 'Grassos estrenyeu-vos'.

El darrer pas del Torrent de Pareis, ‘Grassos estrenyeu-vos’.

La font del Degotís.

La font del Degotís.

El Gorg Dolç.

El Gorg Dolç.

Va ser una gran aventura i una experiència formidable en la que participaren persones encantadores, que saben fer de cadascuna de les propostes de FITA A FITA un esdeveniment únic i irrepetible.

El Gorg de l'Olla, el final de l'aventura.

El Gorg de l’Olla, el final de l’aventura.

“Els veïnats de Mallorca compten aquest lloc com una de les tres meravelles que té l’illa”.
Joan Binimelis, 1595

Un gran dinar a la Calobra per celebrar el feliç desenllaç de l'aventura.

Un gran dinar a la Calobra per celebrar el feliç desenllaç de l’aventura.

SAM_7992

No hi ha dubte, són els millors!!!!

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

 

Redescobrint els oficis tradicionals de la Serra amb l’Apima CEIP Gabriel Comas i Ribas

Un grupet de famílies de l’Apima CEIP Gabriel Comas i Ribas redescobriren aquest diumenge passat els oficis tradicionals de la Serra de Tramuntana en companyia de Fita a Fita -serveis culturals i pedagògics-. L’itinerari ens dugué de Valldemossa cap al Bosc dels Frares i el cim de la Comuna de Valldemossa; un recorregut circular que ens permeté conèixer les claus dels oficis de nevater, calciner i carboner, i la relació tant estrena i intensa de l’home amb la natura.

Amb les famílies de l'Apima Gabriel Comas i Ribas dins la barraca d'en Penyalot.

Amb les famílies de l’Apima Gabriel Comas i Ribas dins la barraca d’en Penyalot.

Incansables, imparables, curiosos, xerradors, divertits, ingenus.... ells són la raó de ser principal d'una aventura formidable a través de territoris plens d'històries i llegendes, paratges naturals d'una bellesa incommensurable; l'escenari i els actors imprescindibles per a compartir una experiència única i irrepetible.

Incansables, imparables, curiosos, xerradors, divertits, ingenus…. ells són la raó de ser principal d’una aventura formidable a través de territoris plens d’històries i llegendes, paratges naturals d’una bellesa incommensurable; l’escenari i els actors imprescindibles per a compartir una experiència única i irrepetible.Foto: Felip Palou

El gel, la calç i el carbó eren elements essencials en el dia a dia de moltes llars de Mallorca durant segles, fins que a començament del segle XX foren substituïts progressivament pels avantatges del ‘progrés’ de la mecanització i la industrialització. Així, durant el recorregut, tinguérem l’oportunitat de visitar la casa de neu dels cartoixans (1697). Ubicada a l’indret conegut com la rota del Guix, aquest és uns dels cinquanta dipòsits de neu escampats per tota la Serra de Tramuntana i que durant segles proveïren de gel la població mallorquina. El gel tenia una utilitat molt variada; els seus usos anaven des de la gastronomia a la medicina.

Casa de neu dels cartoxians. Foto: Felip Palou.

Casa de neu dels cartoxians. Foto: Felip Palou.

foto 2

Vora la casa de neu, compartint històries i experiències. Aprenent tots junts de la relació de l’home amb la natura. Foto: Felip Palou.

També ens acostàrem al forn de calç del Bosc dels Frares -la calç era molt emprada en la construcció i en la medicina, també servia per emblanquinar les cases- i les nombroses sitges -on s’hi feia el carbó vegetal amb el que s’encalentien les llars i se cuinava- que s’hi escampen pel seu interior i per tota la muntanya de la Comuna de Valldemossa.

Les mans, una eina creativa i amb una altíssima capacitat transformadora.

Les mans, una eina creativa i amb una altíssima capacitat transformadora.

Investigar, descobrir, replegar mostres... tot forma part de la mateixa experiència. Una aventura que no té acaball.

Investigar, descobrir, replegar mostres… tot forma part de la mateixa experiència. Una aventura que no té acaball.

El còdol d'en Penyalot. Conten que fa molt de temps, el gegants també corrien per les terres de Valldemossa. N'hi va haver un, en Penyalot, que se va treure un còdol de la sabata i el va deixar a un costat del camí de la Comuna. Si no vos ho creieu, veniu a comprovar-ho!!!! Creure no és pecat, deia Mossèn Alcover.

El còdol d’en Penyalot. Conten que fa molt de temps, el gegants també corrien per les terres de Valldemossa. N’hi va haver un, en Penyalot, que se va treure un còdol de la sabata i el va deixar a un costat del camí de la Comuna. Si no vos ho creieu, veniu a comprovar-ho!!!! Creure no és pecat, deia Mossèn Alcover.

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

 

 

Llegendes del camí vell de Lluc amb alumnes de primària del Col·legi Sant Agustí

“Si els olors del camp du l’oratge,

és que cerca l’oració…

La veu del torrent salvatge

diu l’antiga tradició:

la Bella-dona salvada

tothom recorda en el Grau.

Verge de Lluc coronada,

damunt Mallorca regnau!”

(Cançó dels Pelegrins (1883), Miquel Costa i Llobera)

Els alumnes de 3r i 4t de primària del Col·legi Sant Agustí a la Bretxa Nova, 1714).

Els alumnes de 3r i 4t de primària del Col·legi Sant Agustí a la Bretxa Nova, 1714).

Un centenar d’alumnes de 3r i 4t de primària del Col·legi Sant Agustí de Palma, els seus tutors -Fernando Mesquida i Margalida Gamundí de 3r; Silvia Rodríguez i Alenjandro Mesa de 4t-, i les mestres de pràctiques, Sandra i Inés, han recorregut aquest dilluns passat el camí vell de Lluc entre Caimari i el Coll de sa Batalla en Companyia de Fita a Fita, empresa de serveis culturals i pedagògics. En paraules d’un dels alumnes participants, ha estat una ‘experiència única’ que ens ha dut per les llegendes del Còdol d’en Seda, del puig de n’Escuder, dels bandolers de Selva i del Salt de la Bella dona.

Puig de n'Escuder.

Puig de n’Escuder.

El Còdol d'en Seda.

El Còdol d’en Seda.

Nando Mesquida i els seus alumnes de 4t a la Costa Llarga del camí vell de Lluc.

Nando Mesquida i els seus alumnes de 4t a la Costa Llarga del camí vell de Lluc.

El camí vell de Lluc està documentat des del segle XIII, tot i que és més que probable que ja existís a l’època musulmana. L’actual traçat és del segle XVIII (1714), que fou substituït a final del XIX (1891) per l’actual carretera. Per aquest motiu ens trobam amb dos salts de la Bella dona i una localització incerta del pas del Grau, lloc on suposadament transcorregueren els fets llegendaris descrits en el poema de Ramon Picó de 1873.

Els vertiginosos penya-segats per on discorria el vell camí de Lluc i on s'ubicava el temut pas del Grau.

Els vertiginosos penya-segats per on discorria el vell camí de Lluc i on s’ubicava el temut pas del Grau.

Arribant a la bretxa vella, prop de les cases del Guix.

Arribant a la bretxa vella, prop de les cases del Guix.

Detall de l'empedrat del camí vell de Lluc de 1714.

Detall de l’empedrat del camí vell de Lluc de 1714.

Les cases del Guix des de la bretxa nova.

Les cases del Guix des de la bretxa nova.

Després de passar per les cases de Can Canta i del Guix, hem arribat al coll de la Batalla, conegut aleshores com el grau de Lluc, on el 1618 es lliurà una batalla sagnant entre els bandolers de la colla de Selva i les forces de la justícia.

Travessant el coll de la Batalla. (1)

Travessant el coll de la Batalla. (1)

Travessant el coll de la Batalla. (2)

Travessant el coll de la Batalla. (2)

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.