Resseguint les petjades de l’Arxiduc i Ramon Llull pel bosc de les Ermites Velles de Valldemossa

El grup d'alumnes de 2n i 3r d'ESO del Col·legi Jesús Maria de Palma al mirador dels Tudons.

El grup d’alumnes de 2n i 3r d’ESO del Col·legi Jesús Maria de Palma al mirador dels Tudons.

L’humil pedrís convida a meditar

sota els xiprers absorts en llur pregària.

Omplint la vasta refulgent llunyària,

s’estén enfront la mar, tota la mar!

(“L’ermita sobre el mar” Miquel Ferrà i Juan, 1909)

Ermita de la Trinitat, Valldemossa.

Ermita de la Trinitat, Valldemossa.

Alumnes de segon i tercer de primària del Col·legi Jesús Maria de Palma han recorregut avui de la mà de Fita a Fita el bosc de les Ermites Velles de Valldemossa, tot resseguint la petjada de l’Arxiduc Lluís Salvador i de Ramon Llull (1232/3-1316) pels voltants de la possessió de Miramar. Es tractava d’una activitat inclosa en el programa Viu la Cultura (www.viulacultura.com), que es promou des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

L'estret carreró que dóna accés a l'esplanada de l'ermita de la Trinitat.

L’estret carreró que dóna accés a l’esplanada de l’ermita de la Trinitat.

Mirador de Can Costa.

Mirador de Can Costa.

Pedrís del Bufador dels Ermitans.

Pedrís del Bufador dels Ermitans.

La torre de vigilància de son Galceran (S.XVI).

La torre de vigilància de son Galceran (S.XVI).

L’itinerari ha transcorregut per l’Ermita de la Trinitat, fundada per Joan Mir de la Concepció el 1648, el pedrís del Bufador dels Ermitans, les Ermites Velles (S.XVI), el mirador del Pla de s’Ullastre, la Cova del Beat Ramon, el mirador dels Tudons, i la capella del Puig del Verger. Un paisatge amarat per la presència de dues fites de la nostra història, s’Arxiduc i Ramon Llull, separades per sis segles, però que se troben en un espai “entre la vinya i el fenollar” que convida a la contemplació, la reflexió i el silenci, on “casi se sent un temptat de retenir sa respiració a fi de poder escoltar millor”.

Cova del Beat Ramon, conté un baix relleu del segle XVII.

Cova del Beat Ramon, conté un baix relleu del segle XVII.

Els alumnes comproven que el mirador dels Tudons "és d'on més bé se colombra Miramar".

Els alumnes comproven que el mirador dels Tudons “és d’on més bé se colombra Miramar”.

Bella panoràmica de Miramar i la marina de Son Marroig, amb Sa Foradada al fons.

Bella panoràmica de Miramar i la marina de Son Marroig, amb Sa Foradada al fons.

SAM_3372

Els bosc de les Ermites Velles de Valldemossa.

Alumnes i tutors (Isabel Nadal, Antònia Munar, Biel Bibiloni, Gemma, Magdalena, Rosa i José Luis) de segon i tercer d’ESO del Col·legi Jesús Maria de Palma…

MOLTES GRÀCIES A TOTS

PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu, fins aviat!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Resseguint les passes de l’Arxiduc i dels oficis tradicionals de la Serra amb alumnes del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor

Aquest divendres passat, 7 de novembre, Fita a Fita ha acompanyat un grup d’alumnes de tercer de primària del Col·legi Públic Urbanitzacions de Llucmajor, junt amb els seus tutors Guillem i Maria Antònia, i en Pedro, el professor de pràctiques, per la Comuna de Valldemossa.

El grup d'alumnes de tercer de primària del CEIP Urbanitzacions davant la capella del penyal de la Beata.

El grup d’alumnes de tercer de primària del CEIP Urbanitzacions davant la capella del penyal de la Beata.

Durant 3 hores, el grup ha recorregut el Bosc dels Frares i ha visitat la Casa de Neu dels Cartoixans (1697), el forn de calç i les nombroses sitges que per allà s’hi troben, a més d’anar a guaitar sobre el Penyal de la Beata i contemplar el seu molí fariner i les belles vistes que ens ofereix aquest turó de la vila de Valldemossa i de tot el seu entorn.

La colla de nines i nines pels voltants de la la Casa Neu dels Cartoixans (1697).

La colla de nines i nines pels voltants de la la Casa Neu dels Cartoixans (1697).

Valldemossa des del penyal de la Beata.

Valldemossa des del penyal de la Beata.

Tot plegat, un recorregut que ens ha servit per saber alguna cosa més sobre els oficis tradicionals de la Serra de Tramuntana (nevater, calciner i carboner), a més d’acostar als infants la figura història de l’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915) i de Catalina Thomàs “La Beata” (1531-1574). Una activitat “El camí de l’Arxiduc” que s’emmarca dins el programa Viu la Cultura, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

Molí fariner de 1761.

Molí fariner de 1761.

Puig de na Fàtima (651m)

Puig de na Fàtima (651m)

Gràcies de tot cor als tutors de tercer de primària del CEIP Urbanitzacions de Llucmajor pel seu interès i suport.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Sopar d’estiu a la Trapa

‘Quantes vegades i des des quantes latituds he somiat a sa vorera de la mar! Ple de desig, mirant enfora damunt aquest camí del món i desitjant que ens pugui dur endavant a altres voreres’ (Somnis d’estiu a ran de mar, 1912. Arxiduc Lluís Salvador)

Posta de sol sobre la Trapa (Andratx).

Posta de sol sobre la Trapa (Andratx).

Per iniciativa del gerent de la Trapa, Joan Juan, totes aquelles persones, dones i homes del GOB, que amb el seu esforç constant i tenaç fan possible dia rere dia el somni de LA TRAPA, organitzaren dimarts passat, 8 de juliol, el primer sopar d’estiu en aquesta finca d’Andratx, adquirida per subscripció popular el 1980. Hi assistiren prop de 200 persones, que gaudiren d’un excel·lent sopar de tumbet, dolços variats i meló. La música de la Banda de Xeremiers ‘Ciutat de Mallorca’, ‘Sembrant Veus’, ‘Ruta Alternativa’ i d’Aina Julian, integrant del grup d’arquitectes ‘voluntaris’ responsables de la rehabilitació de la Trapa, ambientaren la trobada d’amics i voluntaris.

Cartell anunciant del sopar d'estiu a la Trapa.

Cartell anunciant del sopar d’estiu a la Trapa.

Tots els assistents als sopar d’estiu de la Trapa hi arribaren a peu des de Sant Elm. Una horeta de camí per un tram de la Ruta de Pedra en Sec que discorre pel vessant marítim d’aquesta possessió del sector de ponent de l’illa de Mallorca, porta d’entrada a la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial. L’itinerari voreja el litoral santelmer per damunt de Cala en Basset, amb unes vistes imponents sobre la Dragonera (adquirida pel Consell de Mallorca el 1985 i declarada Parc Natural deu anys després) i la torre de cala en Basset o de la Rabassada (1583).

Inici de la marxa des de Sant Elm per Can Tomeví i el coll de cala en Basset.

Inici de la marxa des de Sant Elm per Can Tomeví i el coll de cala en Basset.

Torre de cala en Basset o de sa Rabassada.

Torre de cala en Basset o de sa Rabassada.

L'itinerari fins a la Trapa ofereix unes vistes sensacionals del ponent de la costa de Tramuntana.

L’itinerari fins a la Trapa ofereix unes vistes sensacionals del ponent de la costa de Tramuntana.

La marxa fins a la Trapa es va fer resseguint el litoral i la posta de sol.

La marxa fins a la Trapa es va fer resseguint el litoral i la posta de sol.

Arribada a la vall de Sant Josep, amb el puig de la Trapa (472m) al fons.

Arribada a la vall de Sant Josep, amb el puig de la Trapa (472m) al fons.

Caminant cap al mirador de la Dragonera.

Caminant cap al mirador de la Dragonera.

Els 'amics de Sant Telm' també s'hi sumaren al sopar. La Trapa és de tots!!!

Els ‘amics de Sant Telm’ també s’hi sumaren al sopar. La Trapa és de tots!!!

Joan Carles Palos (Fita a Fita), Llúcia Prats i Carme Verdaguer (PepLemon)

Joan Carles Palos (Fita a Fita), Llúcia Prats, Mireia Margenat i Carme Verdaguer (PepLemon).

Però el sopar d’estiu de la Trapa i les actuacions musicals que l’acompanyaren serviren, d’alguna manera, per reflexionar sobre el present d’aquesta finca, gestionada pel GOB però amb vocació d’espai públic. I en aquest sentit s’expressaren Joan Jaume, gerent de la Trapa, i Mica Noguera, presidenta del GOB. Parlam d’un somni, el de La Trapa, que es va fer realitat fa més de 30 anys i que des de llavors ençà ha estat a punt d’esvair-se en diverses ocasions per mor de l’actitud d’algunes persones ignorants, estúpides i irresponsables. Va passar el 1994, amb un incendi voraç que va fer malbé el centenar de quarterades de la finca. I vint anys després, just quan les terres que el canonge Pere Roig cedí als monjos trapencs per instal·lar-se aquí el 1810 començaven a recuperar la seva verdor original, tornà la tragèdia. Va passar a final de juliol de 2013, aviat farà un any, a ran de l’incendi d’Andratx, que arrasà 2.335 hectàrees entre sa Coma Calenta i la Vall de Sant Josep. Un espai de la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial que esdevingué el malson del paradís: un conjunt de ROQUES, CENDRES I SILENCI.

Banda de Xeremiers 'Ciutat de Mallorca' sonant a la posta de sol.

Banda de Xeremiers ‘Ciutat de Mallorca’ sonant a la posta de sol.

Crepuscle encès de Ponent.

Crepuscle encès de Ponent.

Posta de sol.

Posta de sol.

Les cases de la Trapa coloretjades per la posta de sol.

Les cases de la Trapa coloretjades per la posta de sol.

Vermell intens de Ponent.

Vermell intens de Ponent.

Però no ens hem de fer mala sang ni deixar que ens esfondrem per aquesta mena d’estupidesa humana que s’estén com un caliu abrasador i que converteix en cendres tot allò que som i ens representa, LLENGUA, CULTURA I PAÍS. Ho en vist i ho hem patit en els darrers anys al voltant de la cultura, l’educació, els serveis públics i socials, i l’estat del benestar. O senzillament, la manca de recursos públics per tenir cura i potenciar els espais naturals. Però no, no ens hem de deprimir! Tot al contrari, cal que ens alegrem ben molt de saber que encara existeix un espai a la naturalesa humana amb força i capacitat suficient per fer reverdir tot allò que l’envolta. És l’empenta d’una societat civil, unida i solidària.

Fent cua per rebre el sopar que serviren els voluntaris del GOB.

Fent cua per rebre el sopar que serviren els voluntaris del GOB.

Una gentada!!!

Una gentada!!!

Un moment de l'actuació de la Banda de Xeremiers 'Ciutat de Mallorca'.

Un moment de l’actuació de la Banda de Xeremiers ‘Ciutat de Mallorca’.

Un públic nombrós omplia l'esplanada de les cases de la Trapa, davant la capella.

Un públic nombrós omplia l’esplanada de les cases de la Trapa, davant la capella.

Els voluntaris del GOB feren una molt bona feina durant tot el sopar.

Els voluntaris del GOB feren una molt bona feina durant tot el sopar.

Un tumbet excel·lent!!!

Un tumbet excel·lent!!!

La gent va venir amb ganes de passar-s'ho bé. Grans i petits aguantaren fins ben entrada la nit.

La gent va venir amb ganes de passar-s’ho bé. Grans i petits aguantaren fins ben entrada la nit.

Aina Julian, arquitecte, s'estrenà com a cantant en públic.

Aina Julian, arquitecte, s’estrenà com a cantant en públic.

La capella de la Trapa serví d'escenari improvisat per a totes les actuacions.

La capella de la Trapa serví d’escenari improvisat per a totes les actuacions.

Per això, la iniciativa que ens uní dimarts passat a vespre no tenia altre objectiu que reunir tots aquells que, com els que érem allà i fins i tot el no pogueren esser, sentim La Trapa com a nostra, que ho és des de fa 34 anys, i a més a més, hi aportam alguna cosa més: el nostre suport anònim i desinteressat. Hi érem perquè creim en el territori com una part essencial del nostre país, on hi veiem reflectides la nostra llengua, cultura i història mil·lenària.

GRÀCIES A TOTES LES VOLUNTÀRIES I VOLUNTARIS PER FER POSSIBLE EL SOMNI DE LA TRAPA…!!! Perquè la Trapa neix del suport de la societat civil per a l’adquisició i gestió d’aquest espai, per a la preservació i potenciació dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics. PER LA TRAPA I AMB LA TRAPA…!!!

GRÀCIES I PER MOLTS ANYS…!!!

Joan Carles Palos (@Tronc96 i @Fita_a_FIta)

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.