‘Gaudint del missatge de segles’ amb els alumnes de 2n d’ESO del Col·legi la Puresa d’Inca

El grup d'alumnes de 2n d'ESo de la Puresa d'Inca davant el portal major de la Seu (1592-1601). “non est factus tale opus in Universis Regnis/ no hi ha obra igual a tot el Regne Universal”.

El grup d’alumnes de 2n d’ESo de la Puresa d’Inca davant el portal major de la Seu (1592-1601).
“non est factus tale opus in Universis Regnis/
no hi ha obra igual a tot el Regne Universal”.

Els alumnes de 2n d’ESO del Col·legi la Puresa de Maria d’Inca han fet avui dijous (29/01/2015) una capbussada pel llegendari de Ciutat de la mà de Fita a Fita. Amb companyia de les seves tutores, Maria Oliver Aloy (2nA) i Francisca Fonollar Marcús (2nB), tots junts hem gaudit del missatge de segles que ens deixen tots els racons de places i carrers de la nostra ciutat.

La plaça de Cort de Palma, inici i final de totes les rutes per les llegendes de la ciutat.

La plaça de Cort de Palma, inici i final de totes les rutes per les llegendes de la ciutat.

En Caragol i en Dragó, una enigmàtica firma a la façana de Cort i de l'església de Monti-sion, i a la capella de la Puríssima de l'església de Sant Nicolau.

En Caragol i en Dragó, una enigmàtica firma a la façana de Cort i de l’església de Monti-sion, i a la capella de la Puríssima de l’església de Sant Nicolau.

Des de l’olivera de Cort, símbol d’arrelament a la terra i a la història d’un poble que vol viure en pau, fins al rellotge de sol de Can Vila, a la plaça de Santa Eulàlia. Un itinerari que ens ha descobert coses tant curioses com el ban mural del segle XIV a la Seu o la presència d’en Dragó i en Caragol més enllà de la façana barroca de l’Ajuntament de Palma. També hem reviscut l’esgarrifosa escena del ‘Drac de na Coca’ o l’eterna lluita entre el bé i el mal en el carreró del Vent.

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica. "Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà".

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica.
“Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà”.

Portal barroc de l'església de Monti-sion de Palma (1683).

Portal barroc de l’església de Monti-sion de Palma (1683).

Ha estat una gran experiència i un plaer immens poder compartir una visió de Palma molt particular i encisadora amb uns alumnes tant deixondits i participatius.

Rellotge de sol de Can Vila: "CADA HORA FER, SA DARRERA MATA"

Rellotge de sol de Can Vila:
“CADA HORA FER, SA DARRERA MATA”

MOLTS GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU!!!

‘Gaudint del missatge de segles’ amb els alumnes de 1r d’ESO del Col·legi la Puresa de Maria d’Inca

Els alumnes de 1rA d'ESO.

Els alumnes de 1rA d’ESO.

El alumnes de 1rB d'ESO.

El alumnes de 1rB d’ESO.

Els alumnes de 1r d’ESO del Col·legi la Puresa de Maria d’Inca han fet avui dimecres (28/01/2015) una capbussada pel llegendari de Ciutat de la mà de Fita a Fita. Dividits ens dos grups, A i B, i amb companyia de les seves tutores, Antònia i Avel·lina Ferreiro Capó, la psicòloga i orientadora, Maria Antònia Marquès i Ferrer, i el professor, Daniel Moreno i Rosselló, tots junts gaudírem del missatge de segles que ens deixen tots els racons de places i carrers de la nostra ciutat.

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica. "Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà".

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica.
“Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà”.

En Caragol i en Dragó, una enigmàtica firma a la façana de Cort i de l'església de Monti-sion, i a la capella de la Puríssima de l'església de Sant Nicolau.

En Caragol i en Dragó, una enigmàtica firma a la façana de Cort i de l’església de Monti-sion, i a la capella de la Puríssima de l’església de Sant Nicolau.

"Au, ves a paupar les lleones del Born i deixa'm en pau!!!"

“Au, ves a paupar les lleones del Born i deixa’m en pau!!!”

Des de l’olivera de Cort, símbol d’arrelament a la terra i a la història d’un poble que vol viure en pau, fins al rellotge de sol de Can Vila, a la plaça de Santa Eulàlia. Un itinerari que ens ha descobert coses tant curioses com el ban mural del segle XIV a la Seu o la presència d’en Dragó i en Caragol més enllà de la façana barroca de l’Ajuntament de Palma. També hem reviscut l’esgarrifosa escena del ‘Drac de na Coca’ o l’eterna lluita entre el bé i el mal en el carreró del Vent.

Portal barroc de Monti-sion de Palma (1683).

Portal barroc de l’església de Monti-sion de Palma (1683).

Ha estat una gran experiència i un plaer immens poder compartir una visió de Palma amb uns alumnes tant deixondits i participatius.

Rellotge de sol de Can Vila: "CADA HORA FER, SA DARRERA MATA"

Rellotge de sol de Can Vila:
“CADA HORA FER, SA DARRERA MATA”

MOLTS GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU!!!

 

‘Gaudint del missatge de segles’ amb els alumnes de 6è de primària del Col·legi Públic de Pràctiques

Amb el grup a la plaça de la Reina, davant el monument a Joan Alcover:  "no és bo per a ser lliure qui a servituds s'avesa".

Amb el grup a la plaça de la Reina, davant el monument al poeta ciutadà Joan Alcover (1854-1926):
“no és bo per a ser lliure qui a servituds s’avesa”.

Els alumnes de 6è de primària del Col·legi Públic de Pràctiques han fet aquest dimarts (27/01/2015) una capbussada pel llegendari de Ciutat de la mà de Fita a Fita. Amb companyia de les seves tutores, Pilar i Elena, i el seu professor de suport, Sebastià, gaudírem tots junts del missatge de segles que ens deixen tots els racons de places i carrers de la nostra ciutat.

En Caragol i en Dragó, una enigmàtica firma a la façana de Cort i de l'església de Monti-sion, i a la capella de la Puríssima de l'església de Sant Nicolau.

En Caragol i en Dragó, una enigmàtica firma a la façana de Cort i de l’església de Monti-sion, i a la capella de la Puríssima de l’església de Sant Nicolau.

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica. "Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà".

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica.
“Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà”.

"Au, ves a paupar les lleones del Born i deixa'm en pau!!!"

“Au, ves a paupar les lleones del Born i deixa’m en pau!!!”

Des de l’olivera de Cort, símbol d’arrelament a la terra i a la història d’un poble que vol viure en pau, fins al rellotge de sol de Can Vila, a la plaça de Santa Eulàlia. Un itinerari que ens ha descobert coses tant curioses com el ban mural del segle XIV a la Seu o la presència d’en Dragó i en Caragol més enllà de la façana barroca de l’Ajuntament de Palma. També hem reviscut l’esgarrifosa escena del ‘Drac de na Coca’ o l’alliçonadora història del ‘mal fill de can Desbac’.

El mall fill de Can Desbac.

El mall fill de Can Desbac.

A la recerca de Caragol i Dragó a la façana barroca de Monti-sion (1683).

A la recerca de Caragol i Dragó a la façana barroca de Monti-sion (1683).

Ha estat una gran experiència i un plaer immens poder compartir una visió de Palma amb uns alumnes tant deixondits i participatius.

MOLTS GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

L'escut de la ciutat de Palma.

L’escut de la ciutat de Palma.

Rellotge de sol de Can Vila: "CADA HORA FER, SA DARRERA MATA"

Rellotge de sol de Can Vila:
“CADA HORA FER, SA DARRERA MATA”.

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

‘Gaudint del missatge de segles’ amb els alumnes de 5è de primària del Col·legi Públic de Practiques

L'escut de la ciutat de Palma.

L’escut de la ciutat de Palma.

Els alumnes de 5è de primària del Col·legi Públic de Pràctiques feren aquest dilluns passat (26/01/2015) una capbussada pel llegendari de Ciutat de la mà de Fita a Fita. Amb companyia de les seves tutores, Assumpció i Joana, i el seu professor de música, Pep Toni, gaudírem tots junts del missatge de segles que ens deixen tots els racons de places i carrers de la nostra ciutat.

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica.

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica. “Qui faci brutors aquí, pagarà deu sous de multa. Hem afegit a la imatge el text original que hi figurava sobre la paret, però que el temps ha anant esborrant.

Des de l’olivera de Cort, símbol d’arrelament a la terra i a la història d’un poble que vol viure en pau, fins al rellotge de sol de Can Vila, a la plaça de Santa Eulàlia. Un itinerari que ens ha descobert coses tant curioses com el ban mural del segle XIV a la Seu o la presència d’en Dragó i en Caragol més enllà de la façana barroca de l’Ajuntament de Palma.

Portal barroc de Monti-sion de Palma.

Portal barroc de Monti-sion de Palma.

En Dragó a la façana de Monti-sion (1683).

En Dragó a la façana de Monti-sion (1683).

Ha estat una gran experiència i un plaer immens poder compartir una visió de Palma amb uns alumnes tant deixondits i participatius.

MOLTS GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Rellotge de sol de Can Vila: "CADA HORA FER, SA DARRERA MATA"

Rellotge de sol de Can Vila:
“CADA HORA FER, SA DARRERA MATA”.

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Els fets de la Conquesta

El grup als peus de Nostra Dona de la Seu, a la Capella de la Trinitat.

El grup als peus de Nostra Dona de la Seu, a la Capella de la Trinitat.

A l’alba del dia 31 de desembre de 1229, les tropes del rei en Jaume travessaren els murs del recinte emmurallat musulmà i la porta de Bab-al-Kofol, després dita de la Conquesta, i “els Cavalls al galop o, millor dit, els torrents devastadors, camparen per la ciutat i anorrearen així tota aquella bellesa en gràcia i favors. Clavaren l’espasa tant als combatents com als qui no lluitaven. […] Els núvols que plovien sang alimentaren l’aigua dels bassiots d’aquell dia…”(Kitan Tarih Mayurqa -Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca-. Ibn Amira Al-Mahzumi)

Estàtua eqüestre del rei en Jaume ubicada a la plaça d'Espanya des de 1927.

Estàtua eqüestre del rei en Jaume ubicada a la plaça d’Espanya des de 1927.

Un grapat de famílies han resseguit avui “Els fets de la Conquesta” amb Fita a Fita a través d’un itinerari urbà que ens ha dut pels llocs principals de l’assalt cristià a Madina Mayurqua. Des de l’antiga Porta Pintada o Bab-al-Kofol fins a l’Almudaina i La Seu pels carrers de Sant Miquel, Colom i Palu Reial, hem recordat els fets històrics i llegendaris de la Conquesta del rei en Jaume (1308-1276), el nostre ‘heroi fundacional’ per excel·lència. Entre els fets més positius del seu regnat hi trobam el ‘fort impuls a la llengua i cultura catalanes, a la qual cosa hi contribuí amb la redacció del Llibre dels Fets‘ (El rei en Jaume. Caterina Valriu i Tomàs Vibot).

Mare de Déu de la Salut (Església de Sant Miquel).

Mare de Déu de la Salut (Església de Sant Miquel).

Ens hem aturat a les esglésies de Santa Margalida -sepulcre de Guillem de Torrella- i de Sant Miquel -Mare de Déu de la Salut i primera missa-, i finalment hem entrat a la Seu per visitar el museu de la Catedral i la Capella de la Trinitat, on s’hi troben enterrats Jaume II i Jaume III.

Il·lustració basada en una de les imatges de la pedrel·la del Sant Jordi de Pere Niçard (S.XV)

L’entrada de les tropes del rei en Jaume a Madina Mayurqa per la porta de Bab-al-Kofol. Il·lustració basada en una de les imatges de la pedrel·la del Sant Jordi de Pere Niçard (S.XV)

El presbiteri o Capella Reial constituí el segon tram en la construcció de la Seu, començat al segle XIV. En la perspectiva de la nau central, la Capella Reial forma un segon temple, de la mateixa manera que, en el fons, la capella alta de la Trinitat, en l’absidiola, marca el principi d’un tercer. Aquesta capella s’anomenava Capella Major, per les seves dimensions i per albergar l’altar major. També s’anomenà Capella Reial per la contínua protecció de la Casa Reial de Mallorca, l’escut dels quals hi apareix repetit 16 vegades. En aquesta capella es van celebrar les exèquies de Jaume II (1311) i les coronacions del rei Sanç (1311) i de Jaume III (1324) i Pere el Cerimoniós (1343). (WikiSeu)

Tomba del rei Jaume II a la Capella de la Trinitat de la Seu.

Detall de la tomba del rei Jaume II (1243-1311) a la Capella de la Trinitat de la Seu.

En un lloc privilegiat, al fons de la Capella Reial, i en un pla elevat, s’hi troba la capella de la Trinitat. És la part més antiga de la catedral i per la qual es començaren les obres. Les notícies documentals referents a la catedral de Palma s’inicien pròpiament l’any 1306, quan el rei Jaume II dicta un codicil en el seu testament en el qual es disposa l’edificiació d’una capella per a la seva sepultura i la dels seus descendents dedicada a la Santíssima Trinitat. (WikiSeu)

Jaume I orant de genolls, a la clau de la volta de creueria de l'entrada a la capella de la Trinitat.

Jaume I orant de genolls, a la clau de la volta de creueria de l’entrada a la capella de la Trinitat.

En la clau de la volta de creueria de l’entrada de la capella s’hi esculpí la figura orant, de genolls, de Jaume I. La capella pròpiament dita té volta radial. Tal i com passa a les capelles reials de Palma i Perpinyà, es passa de la planta rectangular a la poligonal mitjançant el sistema de trompes en els angles. Les nervadures de la volta arrenquen, a una certa distància del sòl, mitjançant columnetes sobre mènsules esculpides. Quatre d’elles representen figures d’àngels amb incensaris i les altres quatre els símbols dels evangelistes. (WikiSeu)

Nostra Dona de la Seu.

Nostra Dona de la Seu.

Presideix la capella, a fons, des de 1904 la talla, de fusta daurada, de Nostra Dona de la Seu, preciós exemplar de les anomenades Verges-sagrari, obra del segle XIV, la qual ocupava la fornícula central del retaule major gòtic que presidi el presbiteri de 1346 fins 1728, part del qual pot contemplar-se sobre la part interna del portal del Mirador. Als costats laterals de la capella hom hi pot veure dos arcosolis o nínxols que custodien els sepulcres dels reis mallorquins, Jaume II i Jaume III. (WikiSeu)

El grup a la Capella de la Trinitat, amb la nau central de la Seu al darrere.

El grup a la Capella de la Trinitat, amb la nau central de la Seu al darrere.

Pintura de la Santíssima Trinitat (1525). L'Esperit Sant en forma humana: el concili de Trento (1545-15639 declarà herètica aquesta representació.

Pintura de la Santíssima Trinitat (1525). L’Esperit Sant en forma humana: el concili de Trento (1545-15639 declarà herètica aquesta representació. Es troba a l’escala d’accés a la capella de la Trinitat.

MOLTES GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT  I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.