‘JO, L’ARXIDUC’ amb alumnes del CEPA La Balanguera

“Jo no he pogut veure passar mai un vapor per l’horitzó sense sentir un indescriptible desig d’anar més lluny” (Somnis d’estiu ran de mar, Arxiduc Lluís Salvador).

Bust de l'Arxiduc que presideix l'entrada de l'exposició en el Casal Solleric de Palma.

Bust de l’Arxiduc que presideix l’entrada de l’exposició en el Casal Solleric de Palma.

Alumnes del CEPA La Balanguera de Palma recorregueren dimarts passat l’exposició JO, L’ARXIDUC, que roman oberta al Casal Solleric de Palma, de la mà de FITA A FITA -serveis culturals i pedagògics-. Una experiència compartida que ens serví per conèixer la figura d’aquest ‘príncep, científic i viatger’, nascut a la Toscana el 1847 i mort a Txèquia el 1915, i que passà quaranta anys de la seva vida a Miramar, Mallorca, una illa a la que hi arribà per primera vegada el 1867.

Amb els alumnes del CEPA La Balanguera a la sortida de la plaça de Cort, on recordàrem el seu nomenament com a fill il·lustre de Palma el 1910.

Amb els alumnes del CEPA La Balanguera a la sortida de la plaça de Cort, on recordàrem el seu nomenament com a fill il·lustre de Palma el 1910.

«JO, L’ARXIDUC. El desig d’anar més lluny» és una exposició organitzada per l’Institut d’Estudis Baleàrics i comissionada per l’escriptora i acadèmica Carme Riera La mostra recull més de 150 objectes, entre fotografies, llibres, cartes i objectes personals de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria La mostra es presenta per primera vegada al Casal Solleric de Palma.

El NIXE II, el segon iot de l'Arxiduc i una eina imprescindible per als seus continus moviments d'un costat a l'altra de la Mediterrània.

El NIXE II, el segon iot de l’Arxiduc i una eina imprescindible per als seus continus moviments d’un costat a l’altra de la Mediterrània.

Figura de RAMON LLULL (1232-1316), de l'escultora Remigia Caubet. Una imatge i un concepte imprescindible per entendre l'atracció de l'Arxiduc cap a Miramar.

Figura de RAMON LLULL (1232-1316), de l’escultora Remigia Caubet. Una imatge i un concepte imprescindible per entendre l’atracció de l’Arxiduc cap a Miramar.

Un espai dedicat a l'Arxiduc amfitrió de grans personalitats, entre les quals hi trobam l'escriptor Gaston de Vuillier o l'espeleòleg Edouard Martel.

Un espai dedicat a l’Arxiduc amfitrió de grans personalitats, entre les quals hi trobam l’escriptor Gaston de Vuillier o l’espeleòleg Edouard Martel.

“No hi ha llibre més instructiu, ni d’estampes més hermoses com la senzilla contemplació de la naturalesa, de l’hermosa creació de Déu” (Somnis d’estiu ran de mar, Arxiduc Lluís Salvador)

Amb el grup a una de les sales de l'exposició que es pot veure en el Casal Solleric.

Amb el grup a una de les sales de l’exposició que es pot veure en el Casal Solleric.

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu….

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

‘Els fets de la Conquesta’ amb alumnes de 5è de primària de Pius XII (1)

A l’alba del dia 31 de desembre de 1229, les tropes del rei en Jaume travessaren els murs del recinte emmurallat musulmà i la porta de Bab-al-Kofol, després dita de la Conquesta, i “els Cavalls al galop o, millor dit, els torrents devastadors, camparen per la ciutat i anorrearen així tota aquella bellesa en gràcia i favors. Clavaren l’espasa tant als combatents com als qui no lluitaven. […] Els núvols que plovien sang alimentaren l’aigua dels bassiots d’aquell dia…”(Kitan Tarih Mayurqa -Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca-. Ibn Amira Al-Mahzumi)

Amb el grup de 5èA del Col·legi Pius XII de Palma, als peus de l'estàtua del rei en Jaume a la plaça d'Espanya, inaugurada el gener de 1927.

Amb el grup de 5èA del Col·legi Pius XII de Palma, als peus de l’estàtua del rei en Jaume a la plaça d’Espanya, inaugurada el gener de 1927.

Un grup d’alumnes de 5è de primària del Col·legi Pius XII de Palma i la seva tutora, Caty Rosselló, han resseguit aquest dimarts (5 de maig de 2015) “Els fets de la Conquesta” amb Fita a Fita a través d’un itinerari urbà que ens ha dut pels llocs principals de l’assalt cristià a Madina Mayurqua.

Palau de l'Almudaina.

Palau de l’Almudaina.

Des de l’antiga Porta Pintada o Bab-al-Kofol fins a l’Almudaina i La Seu pels carrers de Sant Miquel, Colom i Palu Reial, hem recordat els fets històrics i llegendaris de la Conquesta del rei en Jaume (1308-1276), el nostre ‘heroi fundacional’ per excel·lència. Entre els fets més positius del seu regnat hi trobam el ‘fort impuls a la llengua i cultura catalanes, a la qual cosa hi contribuí amb la redacció del Llibre dels Fets‘ (El rei en Jaume. Caterina Valriu i Tomàs Vibot).

Il·lustració basada en una de les imatges de la pedrel·la del Sant Jordi de Pere Niçard (S.XV)

Il·lustració basada en una de les imatges de la pedrel·la del Sant Jordi de Pere Niçard (S.XV)

Mare de Déu de la Salut (Església de Sant Miquel).

Mare de Déu de la Salut (Església de Sant Miquel).

Ens hem aturat a l’església de Sant Miquel -Mare de Déu de la Salut i primera missa-, a la plaça de Cort -festa de l’Estendard i llegenda de l’Home dels Nassos- i al Palau de l’Almudaina -escenari de la rendició musulmana a les tropes del rei en Jaume-.

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Gaudint del ‘missatge de segles’ amb alumnes del CEIP Ariany

Amb els alumnes de primària del CEIP Ariany en el banc del 'sinofós' abans d'iniciar l'aventura per les llegendes i històries de Palma.

Amb els alumnes de primària del CEIP Ariany en el banc del ‘sinofós’ abans d’iniciar l’aventura per les llegendes i històries de Palma.

Aquest dimecres passat, 1 d’abril, els alumnes de primària del CEIP Ariany i els seus mestres i tutors recorregueren els carrers del centre de Palma a la recerca de les llegendes i històries que s’han teixit al llarg del temps de la mà de Fita a Fita -serveis culturals i pedagògics-. Una ciutat mil·lenària que vol viure en pau i concòrdia i que li agrada deixar sentit el seu missatge de segles a tots aquells que se li acosten.

Hem accedit al centre de Palma, Canamunt, amb la llegenda de la mula del tramvia de la costa de Conquistador.

Hem accedit al centre de Palma, Canamunt, amb la llegenda de la mula del tramvia de la costa de Conquistador.

Des del passeig d’Antoni Maura cap a Cort, xano-xano, per la llegenda de ‘la mula del tramvia de la costa de Sant Domingo’. El grup d’alumnes i docents gaudiren del missatge de segles de Ciutat en un matí intens que ens dugué a conèixer ‘el banc del sinofós’, la enigmàtica rúbrica de ‘Caragol i Dragó’, un ban mural molt singular del segle XIV a la façana sud de la Seu i el terrorífic festeig de Bartomeu Coc i Catalina Costa en ‘el drac de na Coca’.

Les lleones del Born i la Seu, un punt referencial de les llegendes i històries de Ciutat.

Les lleones del Born i la Seu, un punt referencial de les llegendes i històries de Ciutat.

De Canamunt a Canavall, però sense bregues. Pacíficament transitàrem des de la Seu fins a la Llotja per descobrir aquest edifici gòtic civil de Guillem Sagrera i les seves fabuloses gàrgoles. Aquesta obra s’inicià en el primer quart del segle XV, quan l’artista felanitxer era el mestre major de les obres de la Catedral de Mallorca.

"Oh, com és fred"

“Oh, com és fred”

La Llotja de Palma, una iniciativa dels mercaders de Ciutat el segle XV, encomanada a l'arquitecte Guillem Sagrera i emmarcada en el gòtic civil.

La Llotja de Palma, una iniciativa dels mercaders de Ciutat el segle XV, encomanada a l’arquitecte Guillem Sagrera, mestre major de les obres de la Seu, i emmarcada en el gòtic civil.

Acabàrem el recorregut a la plaça de Drassanes, ran de mar, parlant del gran navegant mallorquí del segle XIV Jaume Ferrer. A la imatge, l’estàtua de Joan Grauches que substituí el 1914 l’original de Jacint Mateu de 1843, a l’actualitat visible a l’interior del Consolat de la Mar.

Estàtua dedicada al navegant mallorquí del segle XIV Jaume Ferrer a la plaça de les Drassanes.

Estàtua dedicada al navegant mallorquí del segle XIV Jaume Ferrer a la plaça de les Drassanes.

MOLTES GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Gaudint del ‘missatge de segles’ amb els alumnes de 3r d’ESO de l’IES Santa Maria

Els alumnes esperant davant l'Ajuntament de Palma la sortida per fer l'itinerari per grups.

Els alumnes esperant davant l’Ajuntament de Palma la sortida per fer l’itinerari per grups.

Alumnes i docents de 3r d’ESO de l’IES Santa Maria han gaudit aquest dilluns passat 30 de març del ‘missatge de segles’ de Palma en companyia de Fita a Fita. Des de l’olivera de Cort, símbol d’arrelament a la terra i a la història d’un poble mil·lenari que vol viure en pau, hem fet un itinerari que ens ha descobert coses tant curioses com el ban mural del segle XIV a la Seu o la presència d’en Dragó i en Caragol més enllà de la façana barroca de l’Ajuntament de Palma.

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica. "Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà".

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica.
“Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà”.

Portal barroc de l'església de Monti-sion de Palma (1683).

Portal barroc de l’església de Monti-sion de Palma (1683).

En Dragó a la façana de Monti-sion (1683).

En Dragó a la façana de Monti-sion (1683).

També hem sentit les anècdotes llegendàries del Drac de na Coca i de l’anell de Santa Clara, com també la dramàtica decisió d’Elisabet Safortesa Gual-Desmur (La dama emparedada).

Portal Major de la Seu (1601): la Mare de Déu amb atributs sobre el fons de la Lletania Lauretana: el sol, la lluna, les estrelles, arbres, pous, una casa.

Portal Major de la Seu (1601): la Mare de Déu amb atributs sobre el fons de la Lletania Lauretana: el sol, la lluna, les estrelles, arbres, pous, una casa.

Rellotge de sol de Can Vila: "CADA HORA FER, SA DARRERA MATA"

Rellotge de sol de Can Vila:
“CADA HORA FER, SA DARRERA MATA”

Ha estat una gran experiència i un plaer immens poder compartir una visió de Palma tant particular i encisadora amb uns alumnes tant deixondits.

El primer grup davant el portal major de l'església de Monti-sion.

El primer grup davant el portal major de l’església de Monti-sion.

El segon grup en el carrer de Montision.

El segon grup en el carrer de Montision.

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

 

Gaudint del ‘missatge de segles’ de Palma’ amb els usuaris del centre ‘Rehacer Baleares’

Amb els usuaris i monitores del centre REHACER BALEARES  a l'esplanada del Mirador de la Seu.

Amb els usuaris i monitores del centre REHACER BALEARES a l’esplanada del Mirador de la Seu.

Usuaris i monitores del centre REHACER – Asociación para la Rehabilitación de Accidentados Cerebrales de Baleares han gaudit aquest matí del ‘missatge de segles’ de Palma en companyia de Fita a Fita. Des de l’olivera de Cort, símbol d’arrelament a la terra i a la història d’un poble que vol viure en pau, hem fet un itinerari que ens ha descobert coses tant curioses com el ban mural del segle XIV a la Seu o la presència d’en Dragó i en Caragol més enllà de la façana barroca de l’Ajuntament de Palma. També hem sentit les anècdotes llegendàries del Drac de na Coca i de l’anell de Santa Clara, com també la dramàtica decisió d’Elisabet Safortesa Gual-Desmur (La dama emparedada).

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica. "Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà".

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica.
“Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà”.

En Dragó a la façana de Monti-sion (1683).

En Dragó a la façana de Monti-sion (1683).

Ha estat una gran experiència i un plaer immens poder compartir una visió de Palma tant particular i encisadora amb una gent tant encantadora i amable.

El rellotge de sol de Can Vila: "Cada hora fer, sa darrera mata".

El rellotge de sol de Can Vila: “Cada hora fer, sa darrera mata”.

MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

A l'esplanada del Mirador amb el Palau de l'Almudaina al fons.

A l’esplanada del Mirador amb el Palau de l’Almudaina al fons.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.