Famílies ‘amb encant’ a la torre de cala en Basset

Excursions amb encant per a famílies 22/02/2012

Famílies amb encant a la torre de cala en Basset.

Famílies amb encant a la torre de cala en Basset.

Un bon grapat de famílies ‘amb molt d’encant’ han recorregut aquest diumenge passat les terres que envolten la torre de Cala en Basset, a Sant Elm, i han visitat aquesta construcció del segle XVI de la mà de Fita a Fita. Una passejada per l’extrem de Ponent de la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial que ens ha permès a tots conèixer aquesta talaia, bastida el 1583 per a la vigilància de la pirateria en el Freu de sa Dragonera, i reformada durant la Guerra Civil (1936-1939); a més de saber alguna cosa més sobre aquell entorn natural i paisatgístic del terme municipal d’Andratx, de la seva història i llegendes.

Compartint històries i llegendes, instants plens de màgia amb els més petits.

Compartint històries i llegendes, instants plens de màgia amb els més petits.

La primera cosa: Sant Elm era abans de la Conquesta Sa Palomera. El mateix nom de l’illot on desembarcà el rei en Jaume per primera vegada a Mallorca el 1229, ara conegut com el Pantaleu. Hem escoltat la paraula del rei en Jaume, recollida en el Llibre dels Fets, i les llegendes que sobre Jaume I el Conqueridor recollir Mossèn Antoni Maria Alcover a l’aplec de Rondalles Mallorquines. La segona: Basset és el llinatge de Bernat i Guillem, a qui el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, cedí aquelles terres després del repartiment. La tercera: sa Dragonera és la sisena illa més gran de l’arxipèlag balear i, juntament amb el Pantaleu i l’illa Mitjana, formen el Parc Natural de sa Dragonera, que enguany compleix els primers vint anys d’existència. Finalment, la cantautora mallorquina, Maria del Mar Bonet, nomenada doctora Honoris Causa per la UIB, dedicà una cançó a aquesta illa a començament dels 80.

Na Pòpia, antiga torre de vigilància esdevinguda far a mitjan segle XIX. Un error d'estratègia: el far era tan amunt, 352 metres d'altura, que sovint la seva llum quedava cegada per les contínues boires.

Na Pòpia, antiga torre de vigilància esdevinguda far a mitjan segle XIX. Un error d’estratègia: el far era tan amunt, 352 metres d’altura, que sovint la seva llum quedava cegada per les contínues boires.

SA DRAGONERA

(Maria del Mar Bonet/Manel Camp)

Som una illa més,

un dia vaig partir de casa

i em vaig perdre pels boscos de la mar.

Som una illa més

els cabells enredats, ara al fons,

ara sobre les aigües,

com un petit illot,

rocam per als naufragis.

Som una illa més,

el vent i les tempestes m’han obert els braços,

i tenc els ulls

sempre badats cap als estels.

Som una illa més,

l’oratge ha modelat el pit i el ventre,

i em nien als forats

gavines i dragons.

Som una illa més,

i cada hora m’acompanya amb els seus colors

fins al portal de cada nit.

Dins aquest cau ombriu

el meu cor de terra

encara canta, salvatge.

Sa Dragonera des del pla des Freu.

Sa Dragonera des del pla des Freu.

Des de la torre de Cala en Basset tornàrem a Sant Elm per la Costa dels Grecs i el pas d’en Grau.

El Freu de sa Dragonera.

El Freu de sa Dragonera.

SAM_5938

Torre de cala en Basset.

SAM_5944

Inici del pas d’en Grau.

SAM_5946

Pas d’en Grau.

 

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

 

A la recerca del llegendari ‘més animal’ de Palma

El cap de dalt del Born, a la plaça de les Tortugues, contemplant 'el saló de la Princesa' (1833).

El cap de dalt del Born, a la plaça de les Tortugues, contemplant ‘el saló de la Princesa’ (1833). (foto: Miquel Mas)

Aquest matí, hem fet un recorregut pel bestiari ‘silent i inofensiu’ que habita la ciutat; Fita a Fita ha acompanyat un grup de persones i famílies a fer una passejada pel centre de Palma i conèixer de primera mà la fauna urbana que podem trobar a carrers, places i façanes; i que, tot plegat, composen un llegendari ben animal.

Escolant la història de la mula del tramvia de la Costa de Conqueridor.

Escolant la història de la mula del tramvia de la Costa de Conqueridor. (foto: Miquel Mas)

"Au, ves a paupar les lleones del Born i deixa'm en pau!!!"

“Au, ves a paupar les lleones del Born i deixa’m en pau!!!”

El drac de Can Caldés (Seminari Vell de Palma).

El drac de Can Caldés (Seminari Vell de Palma).

Hem escoltat  i gaudit del ‘missatge de segles’ que ens transmeten Caragol i Dragó de Cort, el ‘ratpenat’ de la font de les Tortuges, les ‘lleones’ del Born, la mula del tramvia de la costa de Conquistador/Sant Domingo, les gàrgoles de la Seu, el Drac de na Coca, el Lleó de Sant Jeroni o Sant Jordi i el Drac, entre d’altres històries i llegendes.

En Caragol i en Dragó, una enigmàtica firma a la façana de Cort i de l'església de Monti-sion, i a la capella de la Puríssima de l'església de Sant Nicolau.

En Caragol i en Dragó, una enigmàtica firma a la façana de Cort (1649-1650) i de l’església de Monti-sion (1683), i a la capella de la Puríssima (1681) de l’església de Sant Nicolau.

Gàrgola de la façana nord de la Seu, portal de l'Almoina.

Gàrgola de la façana nord de la Seu, portal de l’Almoina.

Ha estat un viatge a través de la fantàstica iconografia que decora façanes, patis i carrers de la ciutat de Palma. Gràcies a tots pel vostre suport i confiança…

IMG_20150214_113517

Observant les formes fantàstiques de les gàrgoles de la façana nord de la Seu. (foto: Miquel Mas)

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Les famílies de Fita a Fita ‘pitgen la neu’

Excursions amb encant per a famílies 08/02/2015

Foto de família a la part alta del camí del comellar de s'Homo.

Foto de família a la part alta del camí del comellar de s’Homo.

Un bon grapat de ‘famílies amb encant’ es sumaren ahir a la proposta de Fita a Fita de recórrer la Comuna de Caimari (Selva) per la seva part més alta, a través dels comellars de s’Homo i de sa Cova Negra. Un itinerari que ens va dur fins a un altura de 630 metres, als peus del puig de n’Ali (1.038m), on els més petits pogueren gaudir de la nevada recent caiguda sobre la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial; neu i diversió a balquena!

Com els vells nevaters, més d'un n'arreplegà un bon grapat per endur-se'n a casa i fer un bon granissat.

Com els vells nevaters, més d’un n’arreplegà un bon grapat per endur-se’n a casa i fer un bon granissat de llimona.

PITGEN SA NEU

(Cançó popular mallorquina)

Pitgen sa neu, pitgen sa neu,
pitgen sa neu, tots estan dins ses cases,
peguen potades, peguen potades
en Toni, en Xisco, en Joan i n’Andreu.
Venim de nevatejar,
de ses muntanyes de Lluc.
Si aquesta setmana puc,
jur que m’he d aprofitar.
A Valldemossa
sa neu ha arribat en es carrer
i ha cremat es claveller
que té sembrat en Tomeu.

Neu i diversió a balquena!!!

Neu i diversió a balquena!!!

Tram alt del camí del comellar de s'Homo.

Tram alt del camí del comellar de s’Homo.

Els més petits no volien partir, jugar amb la neu era massa divertit.

Els més petits no volien partir, jugar amb la neu era massa divertit.

La cota més altra del recorregut, 630 metres als peus de n'Ali.

La cota més altra del recorregut, 630 metres als peus de n’Ali.

A part de la neu, també vam poder gaudir de les històries i llegendes de la Comuna de Caimari. Sabérem que aquelles muntanyes foren el lloc ideal per a la resistència numantina dels musulmans durant la conquesta cristiana de l’illa (Puig de n’Escuder) i el refugi perfecte pels bandolers que durant els segles XVI i XVII atemorien els pelegrins de Lluc (La Colla de Selva). Però també ens referirem a les nombroses històries fantàstiques que donen sentit i color a una de les rutes més antigues i seguides de la història de Mallorca: EL CAMÍ VELL DE LLUC. Existia ja a l’època musulmana i a partir de 1229 esdevé ruta obligada del pelegrinatge de l’illa al santuari de Lluc.

Inici de la 'Costa Llarga' del Camí Vell de Lluc.

Inici de la ‘Costa Llarga’ del Camí Vell de Lluc.

El puig de n'Escuder, a la dreta, i el Massanella nevat, al centre.

El puig de n’Escuder, a la dreta, i el Massanella nevat, al centre.

Aquest penyal isolat de figura gairebé antropomòrfica que ens trobam quasi al final de la pujada és el que dóna nom al comellar de s'Homo. (Fotografia de Miquel Sacares)

Aquest penyal isolat de figura gairebé antropomòrfica que ens trobam quasi al final de la pujada és el que dóna nom al comellar de s’Homo. (Fotografia de Miquel Sacares)

El còdol d'en Seda: qui encerta el forat amb una pedreta, la sort mai no l'abandona. Altres diuen que es tracta d'un dels molts macolins de gegant que trobam arreu de la geografia mallorquina.

El còdol d’en Seda: qui encerta el forat amb una pedreta, la sort mai no l’abandona. Altres diuen que es tracta d’un dels molts macolins de gegant que trobam arreu de la geografia mallorquina.

GRÀCIES PEL VOSTRES SUPORT I CONFIANÇA!!!

Fita a Fita fem camí;

i només en trobar la darrera i més gran,

sabem que hem fet cim!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Els fets de la Conquesta

El grup als peus de Nostra Dona de la Seu, a la Capella de la Trinitat.

El grup als peus de Nostra Dona de la Seu, a la Capella de la Trinitat.

A l’alba del dia 31 de desembre de 1229, les tropes del rei en Jaume travessaren els murs del recinte emmurallat musulmà i la porta de Bab-al-Kofol, després dita de la Conquesta, i “els Cavalls al galop o, millor dit, els torrents devastadors, camparen per la ciutat i anorrearen així tota aquella bellesa en gràcia i favors. Clavaren l’espasa tant als combatents com als qui no lluitaven. […] Els núvols que plovien sang alimentaren l’aigua dels bassiots d’aquell dia…”(Kitan Tarih Mayurqa -Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca-. Ibn Amira Al-Mahzumi)

Estàtua eqüestre del rei en Jaume ubicada a la plaça d'Espanya des de 1927.

Estàtua eqüestre del rei en Jaume ubicada a la plaça d’Espanya des de 1927.

Un grapat de famílies han resseguit avui “Els fets de la Conquesta” amb Fita a Fita a través d’un itinerari urbà que ens ha dut pels llocs principals de l’assalt cristià a Madina Mayurqua. Des de l’antiga Porta Pintada o Bab-al-Kofol fins a l’Almudaina i La Seu pels carrers de Sant Miquel, Colom i Palu Reial, hem recordat els fets històrics i llegendaris de la Conquesta del rei en Jaume (1308-1276), el nostre ‘heroi fundacional’ per excel·lència. Entre els fets més positius del seu regnat hi trobam el ‘fort impuls a la llengua i cultura catalanes, a la qual cosa hi contribuí amb la redacció del Llibre dels Fets‘ (El rei en Jaume. Caterina Valriu i Tomàs Vibot).

Mare de Déu de la Salut (Església de Sant Miquel).

Mare de Déu de la Salut (Església de Sant Miquel).

Ens hem aturat a les esglésies de Santa Margalida -sepulcre de Guillem de Torrella- i de Sant Miquel -Mare de Déu de la Salut i primera missa-, i finalment hem entrat a la Seu per visitar el museu de la Catedral i la Capella de la Trinitat, on s’hi troben enterrats Jaume II i Jaume III.

Il·lustració basada en una de les imatges de la pedrel·la del Sant Jordi de Pere Niçard (S.XV)

L’entrada de les tropes del rei en Jaume a Madina Mayurqa per la porta de Bab-al-Kofol. Il·lustració basada en una de les imatges de la pedrel·la del Sant Jordi de Pere Niçard (S.XV)

El presbiteri o Capella Reial constituí el segon tram en la construcció de la Seu, començat al segle XIV. En la perspectiva de la nau central, la Capella Reial forma un segon temple, de la mateixa manera que, en el fons, la capella alta de la Trinitat, en l’absidiola, marca el principi d’un tercer. Aquesta capella s’anomenava Capella Major, per les seves dimensions i per albergar l’altar major. També s’anomenà Capella Reial per la contínua protecció de la Casa Reial de Mallorca, l’escut dels quals hi apareix repetit 16 vegades. En aquesta capella es van celebrar les exèquies de Jaume II (1311) i les coronacions del rei Sanç (1311) i de Jaume III (1324) i Pere el Cerimoniós (1343). (WikiSeu)

Tomba del rei Jaume II a la Capella de la Trinitat de la Seu.

Detall de la tomba del rei Jaume II (1243-1311) a la Capella de la Trinitat de la Seu.

En un lloc privilegiat, al fons de la Capella Reial, i en un pla elevat, s’hi troba la capella de la Trinitat. És la part més antiga de la catedral i per la qual es començaren les obres. Les notícies documentals referents a la catedral de Palma s’inicien pròpiament l’any 1306, quan el rei Jaume II dicta un codicil en el seu testament en el qual es disposa l’edificiació d’una capella per a la seva sepultura i la dels seus descendents dedicada a la Santíssima Trinitat. (WikiSeu)

Jaume I orant de genolls, a la clau de la volta de creueria de l'entrada a la capella de la Trinitat.

Jaume I orant de genolls, a la clau de la volta de creueria de l’entrada a la capella de la Trinitat.

En la clau de la volta de creueria de l’entrada de la capella s’hi esculpí la figura orant, de genolls, de Jaume I. La capella pròpiament dita té volta radial. Tal i com passa a les capelles reials de Palma i Perpinyà, es passa de la planta rectangular a la poligonal mitjançant el sistema de trompes en els angles. Les nervadures de la volta arrenquen, a una certa distància del sòl, mitjançant columnetes sobre mènsules esculpides. Quatre d’elles representen figures d’àngels amb incensaris i les altres quatre els símbols dels evangelistes. (WikiSeu)

Nostra Dona de la Seu.

Nostra Dona de la Seu.

Presideix la capella, a fons, des de 1904 la talla, de fusta daurada, de Nostra Dona de la Seu, preciós exemplar de les anomenades Verges-sagrari, obra del segle XIV, la qual ocupava la fornícula central del retaule major gòtic que presidi el presbiteri de 1346 fins 1728, part del qual pot contemplar-se sobre la part interna del portal del Mirador. Als costats laterals de la capella hom hi pot veure dos arcosolis o nínxols que custodien els sepulcres dels reis mallorquins, Jaume II i Jaume III. (WikiSeu)

El grup a la Capella de la Trinitat, amb la nau central de la Seu al darrere.

El grup a la Capella de la Trinitat, amb la nau central de la Seu al darrere.

Pintura de la Santíssima Trinitat (1525). L'Esperit Sant en forma humana: el concili de Trento (1545-15639 declarà herètica aquesta representació.

Pintura de la Santíssima Trinitat (1525). L’Esperit Sant en forma humana: el concili de Trento (1545-15639 declarà herètica aquesta representació. Es troba a l’escala d’accés a la capella de la Trinitat.

MOLTES GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT  I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Famílies ‘amb encant’ en el Castellet d’Esporles

Excursions amb encant per a famílies 11/01/2015

Les famílies 'amb encant' en el Cor de Jesús, una obra feta per iniciativa del rector d'Esporles, Mateu Togores, el 1940.

Les famílies ‘amb encant’ en el Cor de Jesús, una obra feta per iniciativa del rector d’Esporles, Mateu Togores, el 1940.

Aquest diumenge passat, un bon grapat de famílies ‘amb encant’ de Fita a Fita han fet un recorregut breu però intens pel vessant nord de la muntanya de la Fita del Ram o de na Ferrana. Ha estat una passejada entre les possessions de Son Trias i Es Verger que ens ha dut primer des de l’àrea recreativa Son Trias fins al Cor de Jesús pel camí del portell de s’hort petit de son Trias; i des d’allà fins al Castellet i la Cova dels Refrescadors, travessant el comellar de Ses Puces. Hem tornat al punt de sortida pel camí del bosc de sa Granja i hem passat per la font de Son Trias de dalt. El dia estirat però fresc, ens ha permès gaudir d’unes bones vistes del paisatge esporlerí i de caminar sense passar gens de calor.

Els més petits, com sempre, dirigint i marcant el ritme de l'excursió.

Els més petits, com sempre, dirigint i marcant el ritme de l’excursió.

Aprenent a fer fites, perquè de ben jovenets ja han de saber que el camí recorregut és una experiència a compartir  amb els que venen després.

Aprenent a fer fites, perquè de ben jovenets ja han de saber que el camí recorregut és una experiència a compartir amb els que venen després.

Esporles és un municipi de les Illes Balears que està situat al sector occidental de la serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial, a la vall d’Esporles, entre els termes de Valldemossa, Palma, Banyalbufar i Puigpunyent. Està format per s’Esgleieta i Esporles, a més de les urbanitzacions des Verger i ses Rotgetes. Ocupa una superfície de 35,73 km i consta d’una població de més de 4.600 habitants.

Vista des del mirador del Cor de Jesús, la vila té forma de Dofí!!! Fixau-vos-hi…

Esporles, vista des del cor de Jesús adopta una curiosa forma d'animal marí.

Esporles, vista des del cor de Jesús adopta una curiosa forma d’animal marí.

El Cor de Jesús (Maristel·la, Esporles)

El Cor de Jesús (Maristel·la, Esporles).

Coneguda la devoció de la gent d’Esporles pel Sagrat Cor de Jesús, el rector Mateu Togores en volgué deixar constància aixecant un monument al mirador. La idea fou ben acollida pel poble i, amb aquesta reacció favorable, s’encarregà a l’escultor don Bartomeu Amorós la monumental figura. Malgrat les dificultats que oferia el terreny, el projecte es realitzà i el 21 de juliol de 1940 el Rector beneí el monument, que fou apadrinat per Bartomeu Bosch i Margalida Bujosa. ‘Sagrat Cor de Jesús, el poble d’Esporles confia en vos’.

Camí d'accés al Castellet (Sa Granja, Esporles).

Camí d’accés al Castellet (Sa Granja, Esporles).

Es Castellet és un penyal isolat de la muntanya de la Fita del Ram. Es tracta d’un queixalot enorme que sobresurt alterós entre  l’alzinar, ben visible des de Sa Granja d’Esporles. Ben a prop, a cinc minuts a peu, hi trobam la cova dels Refrescadors.

“Hisn és la paraula àrab amb que es designava una fortificació defensiva enmig del camp, amb funcions de refugi per a la població dispersa o de vigilància d’una ruta important. Rebia també la denominació de qastil o qastal, incorporació a l’àrab del llatí castellum. La paraula llatina és la base del nostre castell, que en català antic adoptava la forma casteyl.” (Toponimia Mallorca)

SAM_4895

A l’interior de la cova dels refrescadors, aprenent el funcionament d’aquest “electrodomèstic” natural: una gelera en el cor de la muntanya!

Antigament, quan la calor espitjava, no hi havia opcions per a que la gent dels pobles i ciutats pogués refredar els aliments i les begudes llevat de situar-los a la part més fresca de les cases o ficar-los amb un poal dins la cisterna. No seria fins a principis del segle XX que això fou possible gràcies a l’aparició de les neveres que funcionaven a base de barres de gel industrial. En canvi, els que tenien la seva activitat per les muntanyes havien disposat des de sempre d’un sistema de refrigeració rudimentari que consistia en aprofitar l’aire fresc que sorgia de les encletxes de les roques.

SAM_4903

Dalt del Castellet, entre la Granja (l’antiga alqueria islàmica d’Alpic) i Esporles.

L’ENCANTAMENT DE LA FONT DE SON TRIAS

El senyor d’Alcàsser (alqueria musulmana ubicada on ara hi trobam Son Trias) tenia un fill i una filla, n’Alí i na Jazmina. El pare tenia la filla compromesa amb un gran senyor ric i poderós, el senyor de Gumara, però aquesta estava enamorada d’un company de jocs de la infantesa, el fill de l’hortolà de l’alqueria d’Alpic (alqueria musulmana ubicada on ara hi trobam la Granja), n’Albrí. El seu pare va fer públic que la seva filla es casaria amb el senyor de Gumara. El seu germà que estava al corrent de la situació, decidí ajudar-los perquè patia en veure l’estat de la seva germana. Planejaren escapar amb el pretext d’un viatge. Però els plans es trencaren quan trobaren el jove enamorat mort. Ella desolada, una nit es dirigí a la font on se solien trobar els enamorats. Inicià tot un cerimonial d’aigua. S’endinsà dins la font. I mai en va sortir. Conten que només sortirà quan algú esculpeixi la seva cara en pedra viva.

SAM_4912

La font de Son Trias de dalt. Una històrica màgica i romàntica de l’època musulmana entre dos joves enamorats i un curiós encanteri.

Gràcies famílies pel vostre suport i confiança!!!

Gràcies famílies pel vostre suport i confiança!!!

Fita a Fita fem camí;

i només en trobar la darrera i més gran,

sabem que hem fet cim!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.