FITA A FITA: Final de curs en el Torrent de Pareis

“Si la Seu és la catedral de l’esperit, aquesta és la catedral de la natura”.
Josep Estelrich i Costa, 1995

El canó càrstic del Torrent de Pareis, vist des del camí del Burgar.

El canó càrstic del Torrent de Pareis, vist des del camí del Burgar.

Per acabar la temporada d’excursions 2014-2015, les famílies i amics de FITA A FITA realitzaren diumenge passat (7 de juny) un itinerari d’alt nivell pel Torrent de Pareis. Un descens de sis hores per aquest canó càrstic, grandiós i espectacular, de la Serra de Tramuntana, declarat Monument Natural el 2003.

Les famílies i amics que se sumaren al descens del Torrent de Pareis guiat per Fita a Fita.

Les famílies i amics que se sumaren al descens del Torrent de Pareis guiat per Fita a Fita.

Aquesta és una excursió clàssica de començament d’estiu i que acostuma a tancar la temporada de molts excursionistes. Des de l’any 2003, amb la declaració autonòmica de Monument Natural dels torrents de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc, aquesta aventura pel cor de la Serra de Tramuntana assoleix un atractiu de valor incalculable. Un paisatge agrest i salvatge que enamora de tot d’una. Un entorn natural ple d’històries i llegendes que abasten tots els temps, des de les incursions pirates del segle XVI (el 21 de setembre de 1569, devers 300 pirates desembarcaren a la Calobra i pel Torrent de Pareis s’enfilaren fins a les cases d’Albarca, per assaltar-les i fer-ne presoners) fins a la fugida desesperada de soldats mercenaris del rei d’Espanya cap a les terres altes de la Tramuntana mallorquina (El soldat pelut) a finals del segle XVIII i principi del XIX, passant per les nombroses històries referides al contraban.

Un bocí del camí del Burgar, arribant al torrent de Lluc.

Un bocí del camí del Burgar, arribant al torrent de Lluc.

El torrent de Lluc.

El torrent de Lluc.

L'Entreforc i, al fons, la Cova del Soldat Pelut.

L’Entreforc i, al fons, la Cova del Soldat Pelut.

El Torrent de Pareis es forma per la confluència a s’Entreforc del Torrent de Lluc o d’Albarca i del Torrent des Gorg Blau que, conjuntament, drenen una conca de 46,5 km quadrats, dels que sols 4,5 km quadrats li corresponen pròpiament. L’itinerari per dins del canó no és llarg, uns 3,3 quilòmetres; el recorregut complex i dur, supera un desnivell de 180 metres fins a la mar.

El pas de la Llosa.

El pas de la Llosa.

La travessa del torrent és complexa i requereix d'una certa experiència.

La travessa del torrent és complexa i requereix d’una certa experiència.

En alguns passos és aconsellable l'ús de la corda per a facilitar-ne el pas.

En alguns passos és aconsellable l’ús de la corda per a facilitar-ne el pas.

La cova del Romegueral.

La cova del Romegueral.

El darrer pas del Torrent de Pareis, 'Grassos estrenyeu-vos'.

El darrer pas del Torrent de Pareis, ‘Grassos estrenyeu-vos’.

La font del Degotís.

La font del Degotís.

El Gorg Dolç.

El Gorg Dolç.

Va ser una gran aventura i una experiència formidable en la que participaren persones encantadores, que saben fer de cadascuna de les propostes de FITA A FITA un esdeveniment únic i irrepetible.

El Gorg de l'Olla, el final de l'aventura.

El Gorg de l’Olla, el final de l’aventura.

“Els veïnats de Mallorca compten aquest lloc com una de les tres meravelles que té l’illa”.
Joan Binimelis, 1595

Un gran dinar a la Calobra per celebrar el feliç desenllaç de l'aventura.

Un gran dinar a la Calobra per celebrar el feliç desenllaç de l’aventura.

SAM_7992

No hi ha dubte, són els millors!!!!

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

 

Redescobrint els oficis tradicionals de la Serra amb l’Apima CEIP Gabriel Comas i Ribas

Un grupet de famílies de l’Apima CEIP Gabriel Comas i Ribas redescobriren aquest diumenge passat els oficis tradicionals de la Serra de Tramuntana en companyia de Fita a Fita -serveis culturals i pedagògics-. L’itinerari ens dugué de Valldemossa cap al Bosc dels Frares i el cim de la Comuna de Valldemossa; un recorregut circular que ens permeté conèixer les claus dels oficis de nevater, calciner i carboner, i la relació tant estrena i intensa de l’home amb la natura.

Amb les famílies de l'Apima Gabriel Comas i Ribas dins la barraca d'en Penyalot.

Amb les famílies de l’Apima Gabriel Comas i Ribas dins la barraca d’en Penyalot.

Incansables, imparables, curiosos, xerradors, divertits, ingenus.... ells són la raó de ser principal d'una aventura formidable a través de territoris plens d'històries i llegendes, paratges naturals d'una bellesa incommensurable; l'escenari i els actors imprescindibles per a compartir una experiència única i irrepetible.

Incansables, imparables, curiosos, xerradors, divertits, ingenus…. ells són la raó de ser principal d’una aventura formidable a través de territoris plens d’històries i llegendes, paratges naturals d’una bellesa incommensurable; l’escenari i els actors imprescindibles per a compartir una experiència única i irrepetible.Foto: Felip Palou

El gel, la calç i el carbó eren elements essencials en el dia a dia de moltes llars de Mallorca durant segles, fins que a començament del segle XX foren substituïts progressivament pels avantatges del ‘progrés’ de la mecanització i la industrialització. Així, durant el recorregut, tinguérem l’oportunitat de visitar la casa de neu dels cartoixans (1697). Ubicada a l’indret conegut com la rota del Guix, aquest és uns dels cinquanta dipòsits de neu escampats per tota la Serra de Tramuntana i que durant segles proveïren de gel la població mallorquina. El gel tenia una utilitat molt variada; els seus usos anaven des de la gastronomia a la medicina.

Casa de neu dels cartoxians. Foto: Felip Palou.

Casa de neu dels cartoxians. Foto: Felip Palou.

foto 2

Vora la casa de neu, compartint històries i experiències. Aprenent tots junts de la relació de l’home amb la natura. Foto: Felip Palou.

També ens acostàrem al forn de calç del Bosc dels Frares -la calç era molt emprada en la construcció i en la medicina, també servia per emblanquinar les cases- i les nombroses sitges -on s’hi feia el carbó vegetal amb el que s’encalentien les llars i se cuinava- que s’hi escampen pel seu interior i per tota la muntanya de la Comuna de Valldemossa.

Les mans, una eina creativa i amb una altíssima capacitat transformadora.

Les mans, una eina creativa i amb una altíssima capacitat transformadora.

Investigar, descobrir, replegar mostres... tot forma part de la mateixa experiència. Una aventura que no té acaball.

Investigar, descobrir, replegar mostres… tot forma part de la mateixa experiència. Una aventura que no té acaball.

El còdol d'en Penyalot. Conten que fa molt de temps, el gegants també corrien per les terres de Valldemossa. N'hi va haver un, en Penyalot, que se va treure un còdol de la sabata i el va deixar a un costat del camí de la Comuna. Si no vos ho creieu, veniu a comprovar-ho!!!! Creure no és pecat, deia Mossèn Alcover.

El còdol d’en Penyalot. Conten que fa molt de temps, el gegants també corrien per les terres de Valldemossa. N’hi va haver un, en Penyalot, que se va treure un còdol de la sabata i el va deixar a un costat del camí de la Comuna. Si no vos ho creieu, veniu a comprovar-ho!!!! Creure no és pecat, deia Mossèn Alcover.

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

 

 

Famílies amb encant a ‘La ruta de la invasió’

“A la lluita, sollerics,

a la lluita amb valentia,

a combatre i a vèncer

a tota la moreria.”

(de l’Arenga del Capità Angelats en el Firó)

Les famílies de Fita a Fita en el coll d'en Borrassar.

Les famílies de Fita a Fita en el coll d’en Borrassar.

Aquest diumenge passat, un grapat de ‘famílies amb encant’ de Fita a Fita recorregueren la Vall dels Tarongers, des del port de Sóller fins a la plaça de la vila, resseguint la petjada de la història i la llegenda del Firó. Aquesta és una  festa que, des de fa més de 150 anys, commemora la victòria dels sollerics sobre un estol de 1.800 pirates sarraïns a les ordres del temut Occhialí l’11 de maig de 1561.

A les cases de Can Tamany, recordant les Valentes Dones.

A les cases de Can Tamany, recordant les Valentes Dones.

El recorregut ens dugué del port fins a les cases de Can Tamany, pel coll d’en Borrassà. Allà recordàrem els fets de les valentes dones, Francisca i Catalina Casasnoves. Després, pel camí de la Figuera ens dirigírem cap a l’Horta i el pont d’en Barona, on es produí la primera topada entre els pirates i les tropes comandades pel Capità Angelats i el Sergent Soler.

Església de l'Horta (1917-1923).

Església de l’Horta (1917-1923).

El pont de la Mar o de la Invasió, també dit d'en Barona, en un gravat del Die Balearen de l'Arxiduc Lluís Salvador.

El pont de la Mar o de la Batalla, també dit d’en Barona, en un gravat del Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador.

El pont de Barona antic se'l endugué una riuada el 1885; deu any més tard en feren un de nou.

El pont de Barona antic se’l endugué una riuada el 1885; deu any més tard en feren un de nou.

La passejada no només ens serví per reviure els fets del Firó, sinó també per veure i assaborir la transformació de Sóller al llarg dels segles i, molt especialment, en el darrer segle i mig. La crisi dels cítrics, l’emigració al sud de França, Cuba i Puerto Rico, entre d’altres llocs; la mecanització de la indústria tèxtil, la reinversió dels guanys dels emigrats en nous i grans casals, alguns dels quals d’estil modernista, i el ressorgiment de la vall gràcies a l’obertura de noves carreteres; l’impuls del transport marítim i l’arribada del tren, entre moltes altres coses més.

Interior d'una fàbrica tèxtil de Sóller.

Interior d’una fàbrica tèxtil de Sóller.

Façana modernista de l'església de Sant Bartomeu (1904), de Joan Rubió.

Façana modernista de l’església de Sant Bartomeu (1904), de Joan Rubió.

La lluna del carrer de La Lluna.

La lluna en quart creixent del carrer de La Lluna.

Casal modernista de Can Prunera.

Casal modernista de Can Prunera.

És sabut que Sóller estava preparada per un eventual atac pirata, després de les incursions de 1538 i 1542, les relíquies de l’església viatjaren cap a la Seu de Palma i es va bastir el Castell del Port per a la vigilància del port. Però no foren suficients, després de la invasió es fortificà l’església, es reconstruí la fortalesa del port i es va edificar la torre Picada.

Torre de l'Alcaid o Castell del Port (1543-1545).

Torre de l’Alcaid o Castell del Port (1543-1545).

Possessió i torre de defensa del port de Sóller.

Possessió i torre de defensa del port de Sóller.

Torre Picada (1614).

Torre Picada (1614).

Aquesta porta és el que queda de l'antiga fortificació que envoltava l'església de Sant Bartomeu i que es bastí després de la invasió de 1561.

Aquesta porta és el que queda de l’antiga fortificació que envoltava l’església de Sant Bartomeu i que es bastí després de la invasió de 1561.

I mentre el món sigui món

es llegirà dins la història

que els sollerics aquell dia

aconseguiren honor i glòria.

(Discurs final del Capità Angelats a la plaça després de la batalla)

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Famílies ‘amb encant’ a la Talaia del Cap Andritxol

La talaia del cap Andritxol és una torre de vigilància construïda el 1580 per tal de donar avís de la possible arribada de moros a la costa. S’ubica sobre unes penyes enmig d’unes increïbles vistes cap es Camp de Mar, el Galatzó, Peguera, Santa Ponça i les illes Malgrats i el Toro.

Les famílies 'amb encant' a la talaia del Cap Andritxol (1580-82)

Les famílies ‘amb encant’ a la talaia del Cap Andritxol (1580-82). Això just era l’inici de l’aventura…

Les famílies amb encant de Fita a Fita han fet avui una passejada per un petit paradís natural i paisatgístic del ponent de Mallorca, el cap Andritxol. Aquest penyal de 180 metres d’altura es troba ubicat entre els nuclis turístics de Cala Fornells i Es Camp de Mar, alhora que fa de partió dels termes municipals de Calvià i Andratx. A dalt, hi trobam una de les catorze torres de vigilància que es construïren en aquest dos municipis entre els segles XVI i XVII per la protecció de la costa contra els atacs pirates. La talaia del Cap Andritxol es va bastir entre el 1580 i el 1582.

SAM_7473

Els més joves han estat els primers en assolir la punta de cap Andritxol i enfilar-se pels seus vertiginosos penya-segats.

SAM_7477

Tot el grup en el punt més alt del cap Andritxol, devers 180 metres d’altura.

Després, de la Talaia del cap Andritxol hem baixat al Caló des o d’en Monjo, platja paradisíaca i escenari d’una de les aventures cinematogràfiques del detectiu Hèrcules Poirot a Mort sota el sol/Muerte bajo el sol/Evil under the sun (Guy Hamilton, 1982). Allà hem fet una nedada, un bon dinaret i, vorejant la costa hem tornat al punt de partida, Cala Fornells.

Caló d'en Monjo i l'Olla des del cap Andritxol.

Caló d’en Monjo i l’Olla des del cap Andritxol.

Caló d’en o des Monjo està a tres quilòmetres de Peguera, situada entre sa Llobasa i l’Olla. Aquest tram del litoral fa de frontera natural entre els municipis de Calvià i Andratx. Té l’accés més fàcil per Cala Fornells.

Caló d'en Monjo.

Caló d’en Monjo.

Aquest entrant de mar verge i en forma de rectangle finalitza en una cala de dimensions diminutes, on desemboca un torrent, i els penya-segats d’altura mitjana envolten aquest tranquil tros de costa. Els pins poblen aquest entorn natural, arribant fins a primera línia de costa, mentre que els macs i la grava componen el substrat del talús del Caló d’en Monjo.

SAM_7464

El cap del LLamp, junt amb el cap Andritxol, marquen els extrems de la bocana de Camp de Mar.

GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!!

Propera sortida: 24 de maig “La ruta de la invasió, Sant Ponç 1561”

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

 

Pel Bosc dels Frares amb l’Apima Costa i Llobera

Amb les famílies de l'Apima Costa i Llobera a la casa de neu dels cartoixans, de 1697

Amb les famílies de l’Apima Costa i Llobera a la casa de neu dels cartoixans, construïda el 1697 a la rota del Guix.

Famílies de l’Apima Costa i Llobera de Pollença han redescobert avui els vells oficis de muntanya de la mà de Fita a Fita, serveis culturals i pedagògics. Així, aquest diumenge 19 d’abril hem fet una passejada pel bosc de la Comuna de Valldemossa a la recerca de la petjada de carboners, calciners i nevaters.

Cartell anunciador de l'activitat amb l'Apima Costa i Llobera.

Cartell anunciador de l’activitat amb l’Apima Costa i Llobera.

Des de Valldemossa, hem marxat cap al bosc dels frares i hem visitat la casa de neu dels cartoixans, de 1697. Hem sabut que abans de les geleres i la medicina moderna, per conservar els aliments, fer gelats, guarir les cremades o curar les febres, el gel que es produïa a partir de la neu arreplegada a la Serra era essencial. Des del segle XVI fins a començament del XX, es va mantenir vigent l’ofici de nevater. A Mallorca hi havia 50 cases de neu per tota la Serra.

La planta ovalada és una característica de la casa de neu dels cartoixans. En ella s'emmagatzemava la neu i s'obtenia el gel que després es traginava en forma de pans (peces de 42 quilograms cada una). Dos pans de neu feien una somada, i sis somades una carretada.

La planta ovalada és una característica de la casa de neu dels cartoixans. En ella s’emmagatzemava la neu i s’obtenia el gel que després es traginava en forma de pans (peces de 42 quilograms cada una). Dos pans de neu feien una somada, i sis una carretada.

També hem visitat el forn de calç del bosc dels frares, molt a prop de les cases de Sa Teulera, que antigament servia per abastir de calç les obres de l’església de Cartoixa de Valldemossa. A més del seu ús a la construcció, també en tenia d’altres com l’higiènic (emblanquinament de les cases i enterraments) i el medicinal (aigua de calç). Hem sabut com es feia el carbó, necessari per encalentir les cuines i les llars.

Contraforts del forn de calç del Bosc dels Frares.

Contraforts del forn de calç del Bosc dels Frares.

Però també hi ha hagut un espai per a la màgia i la llegenda… així és com ens hem topat amb el macolí d’en Penyalot. Conten que a Mallorca hi va haver un temps que els gegants hi corrien de migjorn a tramuntana i de llevant a ponent solcant de petjades i ensopegades les terres per allà on passaven, o deixant macolins que es treien de les sabates o fent muntanyes amb senallades de terra que traginaven amunt i avall…

Ensumant el macolí d'en Penyalot a la recerca d'alguna prova que ens asseguri la seva procedència: la sabata del gegant.

Ensumant el macolí d’en Penyalot a la recerca d’alguna prova que ens asseguri la seva procedència: la sabata del gegant.

I des de la replanada d’en Penyalot, on hi trobam una barraca i un aljub, fins a Ses Mossetes, el cim de la Comuna de Valldemossa, on hem dinat. Després hem baixat fins a la vila pel carreró de la Comuna; i, per acabar, unes coquetes de patata amb xocolata a Can Molinas.

Dalt de la muntanya, a Ses Mossetes, hem vist un vell forn on hi cuinaven els carboners i tots els homes que feien feina per la muntanya de la Comuna de Valldemossa.

Dalt de la muntanya, a Ses Mossetes, hem vist un vell forn on hi cuinaven els carboners i tots els homes que feien feina per la Comuna de Valldemossa.

Baixant del cim de la Comuna de Valldemossa pel camí de les Voltes d'en Violí.

Baixant del cim de la Comuna de Valldemossa pel camí de les Voltes d’en Violí.

Conte contat, conte acabat. I si no és mentida, és veritat!!!

Valldemossa des del camí del Carreró de sa Comuna.

Valldemossa des del camí del Carreró de sa Comuna.

GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I INTERÈS!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.