Famílies ‘amb encant’ a la torre de cala en Basset

Excursions amb encant per a famílies 22/02/2012

Famílies amb encant a la torre de cala en Basset.

Famílies amb encant a la torre de cala en Basset.

Un bon grapat de famílies ‘amb molt d’encant’ han recorregut aquest diumenge passat les terres que envolten la torre de Cala en Basset, a Sant Elm, i han visitat aquesta construcció del segle XVI de la mà de Fita a Fita. Una passejada per l’extrem de Ponent de la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial que ens ha permès a tots conèixer aquesta talaia, bastida el 1583 per a la vigilància de la pirateria en el Freu de sa Dragonera, i reformada durant la Guerra Civil (1936-1939); a més de saber alguna cosa més sobre aquell entorn natural i paisatgístic del terme municipal d’Andratx, de la seva història i llegendes.

Compartint històries i llegendes, instants plens de màgia amb els més petits.

Compartint històries i llegendes, instants plens de màgia amb els més petits.

La primera cosa: Sant Elm era abans de la Conquesta Sa Palomera. El mateix nom de l’illot on desembarcà el rei en Jaume per primera vegada a Mallorca el 1229, ara conegut com el Pantaleu. Hem escoltat la paraula del rei en Jaume, recollida en el Llibre dels Fets, i les llegendes que sobre Jaume I el Conqueridor recollir Mossèn Antoni Maria Alcover a l’aplec de Rondalles Mallorquines. La segona: Basset és el llinatge de Bernat i Guillem, a qui el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, cedí aquelles terres després del repartiment. La tercera: sa Dragonera és la sisena illa més gran de l’arxipèlag balear i, juntament amb el Pantaleu i l’illa Mitjana, formen el Parc Natural de sa Dragonera, que enguany compleix els primers vint anys d’existència. Finalment, la cantautora mallorquina, Maria del Mar Bonet, nomenada doctora Honoris Causa per la UIB, dedicà una cançó a aquesta illa a començament dels 80.

Na Pòpia, antiga torre de vigilància esdevinguda far a mitjan segle XIX. Un error d'estratègia: el far era tan amunt, 352 metres d'altura, que sovint la seva llum quedava cegada per les contínues boires.

Na Pòpia, antiga torre de vigilància esdevinguda far a mitjan segle XIX. Un error d’estratègia: el far era tan amunt, 352 metres d’altura, que sovint la seva llum quedava cegada per les contínues boires.

SA DRAGONERA

(Maria del Mar Bonet/Manel Camp)

Som una illa més,

un dia vaig partir de casa

i em vaig perdre pels boscos de la mar.

Som una illa més

els cabells enredats, ara al fons,

ara sobre les aigües,

com un petit illot,

rocam per als naufragis.

Som una illa més,

el vent i les tempestes m’han obert els braços,

i tenc els ulls

sempre badats cap als estels.

Som una illa més,

l’oratge ha modelat el pit i el ventre,

i em nien als forats

gavines i dragons.

Som una illa més,

i cada hora m’acompanya amb els seus colors

fins al portal de cada nit.

Dins aquest cau ombriu

el meu cor de terra

encara canta, salvatge.

Sa Dragonera des del pla des Freu.

Sa Dragonera des del pla des Freu.

Des de la torre de Cala en Basset tornàrem a Sant Elm per la Costa dels Grecs i el pas d’en Grau.

El Freu de sa Dragonera.

El Freu de sa Dragonera.

SAM_5938

Torre de cala en Basset.

SAM_5944

Inici del pas d’en Grau.

SAM_5946

Pas d’en Grau.

 

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

 

Les famílies de Fita a Fita ‘pitgen la neu’

Excursions amb encant per a famílies 08/02/2015

Foto de família a la part alta del camí del comellar de s'Homo.

Foto de família a la part alta del camí del comellar de s’Homo.

Un bon grapat de ‘famílies amb encant’ es sumaren ahir a la proposta de Fita a Fita de recórrer la Comuna de Caimari (Selva) per la seva part més alta, a través dels comellars de s’Homo i de sa Cova Negra. Un itinerari que ens va dur fins a un altura de 630 metres, als peus del puig de n’Ali (1.038m), on els més petits pogueren gaudir de la nevada recent caiguda sobre la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial; neu i diversió a balquena!

Com els vells nevaters, més d'un n'arreplegà un bon grapat per endur-se'n a casa i fer un bon granissat.

Com els vells nevaters, més d’un n’arreplegà un bon grapat per endur-se’n a casa i fer un bon granissat de llimona.

PITGEN SA NEU

(Cançó popular mallorquina)

Pitgen sa neu, pitgen sa neu,
pitgen sa neu, tots estan dins ses cases,
peguen potades, peguen potades
en Toni, en Xisco, en Joan i n’Andreu.
Venim de nevatejar,
de ses muntanyes de Lluc.
Si aquesta setmana puc,
jur que m’he d aprofitar.
A Valldemossa
sa neu ha arribat en es carrer
i ha cremat es claveller
que té sembrat en Tomeu.

Neu i diversió a balquena!!!

Neu i diversió a balquena!!!

Tram alt del camí del comellar de s'Homo.

Tram alt del camí del comellar de s’Homo.

Els més petits no volien partir, jugar amb la neu era massa divertit.

Els més petits no volien partir, jugar amb la neu era massa divertit.

La cota més altra del recorregut, 630 metres als peus de n'Ali.

La cota més altra del recorregut, 630 metres als peus de n’Ali.

A part de la neu, també vam poder gaudir de les històries i llegendes de la Comuna de Caimari. Sabérem que aquelles muntanyes foren el lloc ideal per a la resistència numantina dels musulmans durant la conquesta cristiana de l’illa (Puig de n’Escuder) i el refugi perfecte pels bandolers que durant els segles XVI i XVII atemorien els pelegrins de Lluc (La Colla de Selva). Però també ens referirem a les nombroses històries fantàstiques que donen sentit i color a una de les rutes més antigues i seguides de la història de Mallorca: EL CAMÍ VELL DE LLUC. Existia ja a l’època musulmana i a partir de 1229 esdevé ruta obligada del pelegrinatge de l’illa al santuari de Lluc.

Inici de la 'Costa Llarga' del Camí Vell de Lluc.

Inici de la ‘Costa Llarga’ del Camí Vell de Lluc.

El puig de n'Escuder, a la dreta, i el Massanella nevat, al centre.

El puig de n’Escuder, a la dreta, i el Massanella nevat, al centre.

Aquest penyal isolat de figura gairebé antropomòrfica que ens trobam quasi al final de la pujada és el que dóna nom al comellar de s'Homo. (Fotografia de Miquel Sacares)

Aquest penyal isolat de figura gairebé antropomòrfica que ens trobam quasi al final de la pujada és el que dóna nom al comellar de s’Homo. (Fotografia de Miquel Sacares)

El còdol d'en Seda: qui encerta el forat amb una pedreta, la sort mai no l'abandona. Altres diuen que es tracta d'un dels molts macolins de gegant que trobam arreu de la geografia mallorquina.

El còdol d’en Seda: qui encerta el forat amb una pedreta, la sort mai no l’abandona. Altres diuen que es tracta d’un dels molts macolins de gegant que trobam arreu de la geografia mallorquina.

GRÀCIES PEL VOSTRES SUPORT I CONFIANÇA!!!

Fita a Fita fem camí;

i només en trobar la darrera i més gran,

sabem que hem fet cim!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Famílies ‘amb encant’ en el Castellet d’Esporles

Excursions amb encant per a famílies 11/01/2015

Les famílies 'amb encant' en el Cor de Jesús, una obra feta per iniciativa del rector d'Esporles, Mateu Togores, el 1940.

Les famílies ‘amb encant’ en el Cor de Jesús, una obra feta per iniciativa del rector d’Esporles, Mateu Togores, el 1940.

Aquest diumenge passat, un bon grapat de famílies ‘amb encant’ de Fita a Fita han fet un recorregut breu però intens pel vessant nord de la muntanya de la Fita del Ram o de na Ferrana. Ha estat una passejada entre les possessions de Son Trias i Es Verger que ens ha dut primer des de l’àrea recreativa Son Trias fins al Cor de Jesús pel camí del portell de s’hort petit de son Trias; i des d’allà fins al Castellet i la Cova dels Refrescadors, travessant el comellar de Ses Puces. Hem tornat al punt de sortida pel camí del bosc de sa Granja i hem passat per la font de Son Trias de dalt. El dia estirat però fresc, ens ha permès gaudir d’unes bones vistes del paisatge esporlerí i de caminar sense passar gens de calor.

Els més petits, com sempre, dirigint i marcant el ritme de l'excursió.

Els més petits, com sempre, dirigint i marcant el ritme de l’excursió.

Aprenent a fer fites, perquè de ben jovenets ja han de saber que el camí recorregut és una experiència a compartir  amb els que venen després.

Aprenent a fer fites, perquè de ben jovenets ja han de saber que el camí recorregut és una experiència a compartir amb els que venen després.

Esporles és un municipi de les Illes Balears que està situat al sector occidental de la serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial, a la vall d’Esporles, entre els termes de Valldemossa, Palma, Banyalbufar i Puigpunyent. Està format per s’Esgleieta i Esporles, a més de les urbanitzacions des Verger i ses Rotgetes. Ocupa una superfície de 35,73 km i consta d’una població de més de 4.600 habitants.

Vista des del mirador del Cor de Jesús, la vila té forma de Dofí!!! Fixau-vos-hi…

Esporles, vista des del cor de Jesús adopta una curiosa forma d'animal marí.

Esporles, vista des del cor de Jesús adopta una curiosa forma d’animal marí.

El Cor de Jesús (Maristel·la, Esporles)

El Cor de Jesús (Maristel·la, Esporles).

Coneguda la devoció de la gent d’Esporles pel Sagrat Cor de Jesús, el rector Mateu Togores en volgué deixar constància aixecant un monument al mirador. La idea fou ben acollida pel poble i, amb aquesta reacció favorable, s’encarregà a l’escultor don Bartomeu Amorós la monumental figura. Malgrat les dificultats que oferia el terreny, el projecte es realitzà i el 21 de juliol de 1940 el Rector beneí el monument, que fou apadrinat per Bartomeu Bosch i Margalida Bujosa. ‘Sagrat Cor de Jesús, el poble d’Esporles confia en vos’.

Camí d'accés al Castellet (Sa Granja, Esporles).

Camí d’accés al Castellet (Sa Granja, Esporles).

Es Castellet és un penyal isolat de la muntanya de la Fita del Ram. Es tracta d’un queixalot enorme que sobresurt alterós entre  l’alzinar, ben visible des de Sa Granja d’Esporles. Ben a prop, a cinc minuts a peu, hi trobam la cova dels Refrescadors.

“Hisn és la paraula àrab amb que es designava una fortificació defensiva enmig del camp, amb funcions de refugi per a la població dispersa o de vigilància d’una ruta important. Rebia també la denominació de qastil o qastal, incorporació a l’àrab del llatí castellum. La paraula llatina és la base del nostre castell, que en català antic adoptava la forma casteyl.” (Toponimia Mallorca)

SAM_4895

A l’interior de la cova dels refrescadors, aprenent el funcionament d’aquest “electrodomèstic” natural: una gelera en el cor de la muntanya!

Antigament, quan la calor espitjava, no hi havia opcions per a que la gent dels pobles i ciutats pogués refredar els aliments i les begudes llevat de situar-los a la part més fresca de les cases o ficar-los amb un poal dins la cisterna. No seria fins a principis del segle XX que això fou possible gràcies a l’aparició de les neveres que funcionaven a base de barres de gel industrial. En canvi, els que tenien la seva activitat per les muntanyes havien disposat des de sempre d’un sistema de refrigeració rudimentari que consistia en aprofitar l’aire fresc que sorgia de les encletxes de les roques.

SAM_4903

Dalt del Castellet, entre la Granja (l’antiga alqueria islàmica d’Alpic) i Esporles.

L’ENCANTAMENT DE LA FONT DE SON TRIAS

El senyor d’Alcàsser (alqueria musulmana ubicada on ara hi trobam Son Trias) tenia un fill i una filla, n’Alí i na Jazmina. El pare tenia la filla compromesa amb un gran senyor ric i poderós, el senyor de Gumara, però aquesta estava enamorada d’un company de jocs de la infantesa, el fill de l’hortolà de l’alqueria d’Alpic (alqueria musulmana ubicada on ara hi trobam la Granja), n’Albrí. El seu pare va fer públic que la seva filla es casaria amb el senyor de Gumara. El seu germà que estava al corrent de la situació, decidí ajudar-los perquè patia en veure l’estat de la seva germana. Planejaren escapar amb el pretext d’un viatge. Però els plans es trencaren quan trobaren el jove enamorat mort. Ella desolada, una nit es dirigí a la font on se solien trobar els enamorats. Inicià tot un cerimonial d’aigua. S’endinsà dins la font. I mai en va sortir. Conten que només sortirà quan algú esculpeixi la seva cara en pedra viva.

SAM_4912

La font de Son Trias de dalt. Una històrica màgica i romàntica de l’època musulmana entre dos joves enamorats i un curiós encanteri.

Gràcies famílies pel vostre suport i confiança!!!

Gràcies famílies pel vostre suport i confiança!!!

Fita a Fita fem camí;

i només en trobar la darrera i més gran,

sabem que hem fet cim!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

 

Famílies ‘amb encant’ a la recerca d’… un pop!!!

Excursions amb encant per a famílies 28/12/2014

Sembla una innocentada, però és ben cert.

Sembla una innocentada, però és ben cert.

Pot semblar una innocentada, però és ben cert que aquest matí una grapadeta de fiters ‘sense por ni vergonya’ han sortit a la recerca dels reis d’Orient, tal com estava previst; un grupet d’agosarats senderistes que, desafiant tota previsió meteorològica, han volgut saber si ‘la gran il·lusió’ de petits i grans neix a Orient (Bunyola) o es fa a un altre Orient molt més llunyà…

Orient, Bunyola.

Orient, Bunyola.

Però el meu bon amic Gaspar Valero ja m’havia advertit que Orient no tenia res a veure amb betlemets ni amb palestins ni amb xinesos, ni tan sols amb el punt cardinal; ve de l’antiga alqueria Aurient, que així apareix documentada al Llibre del Repartiment. I que “Rei” és el malnom de la família Cabot que ha provocat la divertida coincidència de Cals Reis… d’Orient!!!
Hem començat la volta per Son Palou, prop d'Orient.

Hem començat la volta per Son Palou, prop d’Orient.

Als peus del Castellot, amb el mal temps als talons.

Als peus del Castellot, amb el mal temps als talons.

Vora el pas de s'Estaló hem decidit fer anques enrere i tornar a la casella de sortida. Ja no hi havia res a fer!!!

Vora el pas de s’Estaló hem decidit fer anques enrere i tornar a la casella de sortida. Ja no hi havia res a fer!!!

Hem pecat d'INNOCENTS en no creure amb les prediccions meteorològiques!!!

Hem pecat d’INNOCENTS en no creure amb les prediccions meteorològiques!!!

Després de trescar una horeta pels voltants de la vall màgica i bucòlica d’Orient, hem decidit que allò més assenyat era tornar als cotxes, i cap a casa s’ha dit!!! No obstant això, hem quedat que hi tornarem… quan? Només les fites ho saben!

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU!!!

Moltes gràcies pel vostre suport, confiança i sentit de l’humor!!!

L’AVENTURA CONTINUA…!!!

Dilluns 29/12.-ELS FETS DE LA CONQUESTA (a les 10h a la plaça d’Espanya (Estàtua del rei en Jaume). 5€ per persona)

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Famílies ‘amb encant’ al Puig de Cura (Algaida)

EXCURSIONS AMB ENCANT PER A FAMÍLIES 14/12/2014

Les famílies de Fita a Fita al voltant de l'estàtua de Ramon Llull (1232-1316) al Santuari de Cura.

Les famílies de Fita a Fita al voltant de l’estàtua de Ramon Llull (1232-1316) al Santuari de Cura.

Quan veig la terra e la mar,

e lo cel e oig aucells cantar,

adoncs sent al cor tal dolçor

que anc no la sentí major.

(Hores de Nostra Dama, Ramon Llull)

De com un gegant va fer el puig de Cura o de com quatre columnes d’or sostenen l’interior de la muntanya on Ramon Llull tingué la revelació del seu sistema filosòfic, l’Ars (aquest fet generà la llegenda de la Mata Escrita, segons la qual el sistema filosòfic del Doctor Il·luminat li fou revelat sobrenaturalment per via d’una mata amb caràcters escrits). De tot això i més hem tractat durant l’excursió que aquest diumenge ens ha dut a recórrer la ‘muntanya màgica’ de Cura, el massís de Randa.

Estàtua de Ramon Llull a la cova del beat a Cura, molt malmesa per les lluites entre defensors i detractors del gran filòsof i teòleg mallorquí.

Estàtua de Ramon Llull a la cova del beat a Cura, molt malmesa per les lluites entre defensors i detractors del gran filòsof i teòleg mallorquí en el segle XVIII.

Un nou saber he trobat

que permet conèixer la veritat

i destruir la falsedat.

(Lo Desconhort 1295/1305)

El Puig Major des del puig de Cura.

El Puig Major des del puig de Cura.

Aquest diumenge passat, les famílies de Fita a Fita han resseguit la petjada de Ramon Llull a Randa i Cura, i han recorregut la ruta dels 3 santuaris: Gràcia, Sant Honorat i Cura. Testimonis de la intensa vida eremítica, d’austeritat i contemplació, que es visqué en aquesta muntanya algaidina a ran de la presència del “beat il·luminat”. Hem sabut també de les històries populars, recollides per mossèn Alcover, sobre l’origen i constitució d’aquesta muntanya “sagrada”. Gegants disforjos i columnes d’or que fan i sostenen aquest imaginari que durant segles ha conformat el nostre paisatge llegendari i mitològic que per res del món podem deixar perdre. A la cova que habità Llull entre 1273 i 1274, hem recordat totes aquestes històries i hem llegit també el conte RAMON LLULL I LA MUNTANYA MÀGICA, una adaptació de la llegenda escrita per la mestra algaidina Cati Salas.

L'inicia de la marxa a Randa.

L’inicia de la marxa a Randa.

El passeig del Bon Pastor, la ruta de baixada.

El passeig del Bon Pastor, la ruta de baixada.

En el mirador de llevant de l'ermita de Sant Honorat.

En el mirador de llevant de l’ermita de Sant Honorat.

La Mare de Déu de Gràcia.

La Mare de Déu de Gràcia.

Ha estat una excursió intensa a la que tots hem après moltes de coses, sobretot que “qui estima la seva terra no la destrueix” i que per això cal tenir molt d’esment a les columnes d’or que sostenen el puig de Cura. Elles són els pilars del nostre saber, llengua i cultura, i d’una història rica amb personatges transcendentals, fets rellevants i llegendes que enriqueixen i adornen l’entorn.

Gràcies famílies, pel vostre suport i confiança!!!

Gràcies famílies, pel vostre suport i confiança!!!

GRÀCIES FAMÍLIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.