Famílies amb encant a ‘La ruta de la invasió’

“A la lluita, sollerics,

a la lluita amb valentia,

a combatre i a vèncer

a tota la moreria.”

(de l’Arenga del Capità Angelats en el Firó)

Les famílies de Fita a Fita en el coll d'en Borrassar.

Les famílies de Fita a Fita en el coll d’en Borrassar.

Aquest diumenge passat, un grapat de ‘famílies amb encant’ de Fita a Fita recorregueren la Vall dels Tarongers, des del port de Sóller fins a la plaça de la vila, resseguint la petjada de la història i la llegenda del Firó. Aquesta és una  festa que, des de fa més de 150 anys, commemora la victòria dels sollerics sobre un estol de 1.800 pirates sarraïns a les ordres del temut Occhialí l’11 de maig de 1561.

A les cases de Can Tamany, recordant les Valentes Dones.

A les cases de Can Tamany, recordant les Valentes Dones.

El recorregut ens dugué del port fins a les cases de Can Tamany, pel coll d’en Borrassà. Allà recordàrem els fets de les valentes dones, Francisca i Catalina Casasnoves. Després, pel camí de la Figuera ens dirigírem cap a l’Horta i el pont d’en Barona, on es produí la primera topada entre els pirates i les tropes comandades pel Capità Angelats i el Sergent Soler.

Església de l'Horta (1917-1923).

Església de l’Horta (1917-1923).

El pont de la Mar o de la Invasió, també dit d'en Barona, en un gravat del Die Balearen de l'Arxiduc Lluís Salvador.

El pont de la Mar o de la Batalla, també dit d’en Barona, en un gravat del Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador.

El pont de Barona antic se'l endugué una riuada el 1885; deu any més tard en feren un de nou.

El pont de Barona antic se’l endugué una riuada el 1885; deu any més tard en feren un de nou.

La passejada no només ens serví per reviure els fets del Firó, sinó també per veure i assaborir la transformació de Sóller al llarg dels segles i, molt especialment, en el darrer segle i mig. La crisi dels cítrics, l’emigració al sud de França, Cuba i Puerto Rico, entre d’altres llocs; la mecanització de la indústria tèxtil, la reinversió dels guanys dels emigrats en nous i grans casals, alguns dels quals d’estil modernista, i el ressorgiment de la vall gràcies a l’obertura de noves carreteres; l’impuls del transport marítim i l’arribada del tren, entre moltes altres coses més.

Interior d'una fàbrica tèxtil de Sóller.

Interior d’una fàbrica tèxtil de Sóller.

Façana modernista de l'església de Sant Bartomeu (1904), de Joan Rubió.

Façana modernista de l’església de Sant Bartomeu (1904), de Joan Rubió.

La lluna del carrer de La Lluna.

La lluna en quart creixent del carrer de La Lluna.

Casal modernista de Can Prunera.

Casal modernista de Can Prunera.

És sabut que Sóller estava preparada per un eventual atac pirata, després de les incursions de 1538 i 1542, les relíquies de l’església viatjaren cap a la Seu de Palma i es va bastir el Castell del Port per a la vigilància del port. Però no foren suficients, després de la invasió es fortificà l’església, es reconstruí la fortalesa del port i es va edificar la torre Picada.

Torre de l'Alcaid o Castell del Port (1543-1545).

Torre de l’Alcaid o Castell del Port (1543-1545).

Possessió i torre de defensa del port de Sóller.

Possessió i torre de defensa del port de Sóller.

Torre Picada (1614).

Torre Picada (1614).

Aquesta porta és el que queda de l'antiga fortificació que envoltava l'església de Sant Bartomeu i que es bastí després de la invasió de 1561.

Aquesta porta és el que queda de l’antiga fortificació que envoltava l’església de Sant Bartomeu i que es bastí després de la invasió de 1561.

I mentre el món sigui món

es llegirà dins la història

que els sollerics aquell dia

aconseguiren honor i glòria.

(Discurs final del Capità Angelats a la plaça després de la batalla)

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Famílies ‘amb encant’ a la Talaia del Cap Andritxol

La talaia del cap Andritxol és una torre de vigilància construïda el 1580 per tal de donar avís de la possible arribada de moros a la costa. S’ubica sobre unes penyes enmig d’unes increïbles vistes cap es Camp de Mar, el Galatzó, Peguera, Santa Ponça i les illes Malgrats i el Toro.

Les famílies 'amb encant' a la talaia del Cap Andritxol (1580-82)

Les famílies ‘amb encant’ a la talaia del Cap Andritxol (1580-82). Això just era l’inici de l’aventura…

Les famílies amb encant de Fita a Fita han fet avui una passejada per un petit paradís natural i paisatgístic del ponent de Mallorca, el cap Andritxol. Aquest penyal de 180 metres d’altura es troba ubicat entre els nuclis turístics de Cala Fornells i Es Camp de Mar, alhora que fa de partió dels termes municipals de Calvià i Andratx. A dalt, hi trobam una de les catorze torres de vigilància que es construïren en aquest dos municipis entre els segles XVI i XVII per la protecció de la costa contra els atacs pirates. La talaia del Cap Andritxol es va bastir entre el 1580 i el 1582.

SAM_7473

Els més joves han estat els primers en assolir la punta de cap Andritxol i enfilar-se pels seus vertiginosos penya-segats.

SAM_7477

Tot el grup en el punt més alt del cap Andritxol, devers 180 metres d’altura.

Després, de la Talaia del cap Andritxol hem baixat al Caló des o d’en Monjo, platja paradisíaca i escenari d’una de les aventures cinematogràfiques del detectiu Hèrcules Poirot a Mort sota el sol/Muerte bajo el sol/Evil under the sun (Guy Hamilton, 1982). Allà hem fet una nedada, un bon dinaret i, vorejant la costa hem tornat al punt de partida, Cala Fornells.

Caló d'en Monjo i l'Olla des del cap Andritxol.

Caló d’en Monjo i l’Olla des del cap Andritxol.

Caló d’en o des Monjo està a tres quilòmetres de Peguera, situada entre sa Llobasa i l’Olla. Aquest tram del litoral fa de frontera natural entre els municipis de Calvià i Andratx. Té l’accés més fàcil per Cala Fornells.

Caló d'en Monjo.

Caló d’en Monjo.

Aquest entrant de mar verge i en forma de rectangle finalitza en una cala de dimensions diminutes, on desemboca un torrent, i els penya-segats d’altura mitjana envolten aquest tranquil tros de costa. Els pins poblen aquest entorn natural, arribant fins a primera línia de costa, mentre que els macs i la grava componen el substrat del talús del Caló d’en Monjo.

SAM_7464

El cap del LLamp, junt amb el cap Andritxol, marquen els extrems de la bocana de Camp de Mar.

GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!!

Propera sortida: 24 de maig “La ruta de la invasió, Sant Ponç 1561”

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

 

Pel Bosc dels Frares amb l’Apima Costa i Llobera

Amb les famílies de l'Apima Costa i Llobera a la casa de neu dels cartoixans, de 1697

Amb les famílies de l’Apima Costa i Llobera a la casa de neu dels cartoixans, construïda el 1697 a la rota del Guix.

Famílies de l’Apima Costa i Llobera de Pollença han redescobert avui els vells oficis de muntanya de la mà de Fita a Fita, serveis culturals i pedagògics. Així, aquest diumenge 19 d’abril hem fet una passejada pel bosc de la Comuna de Valldemossa a la recerca de la petjada de carboners, calciners i nevaters.

Cartell anunciador de l'activitat amb l'Apima Costa i Llobera.

Cartell anunciador de l’activitat amb l’Apima Costa i Llobera.

Des de Valldemossa, hem marxat cap al bosc dels frares i hem visitat la casa de neu dels cartoixans, de 1697. Hem sabut que abans de les geleres i la medicina moderna, per conservar els aliments, fer gelats, guarir les cremades o curar les febres, el gel que es produïa a partir de la neu arreplegada a la Serra era essencial. Des del segle XVI fins a començament del XX, es va mantenir vigent l’ofici de nevater. A Mallorca hi havia 50 cases de neu per tota la Serra.

La planta ovalada és una característica de la casa de neu dels cartoixans. En ella s'emmagatzemava la neu i s'obtenia el gel que després es traginava en forma de pans (peces de 42 quilograms cada una). Dos pans de neu feien una somada, i sis somades una carretada.

La planta ovalada és una característica de la casa de neu dels cartoixans. En ella s’emmagatzemava la neu i s’obtenia el gel que després es traginava en forma de pans (peces de 42 quilograms cada una). Dos pans de neu feien una somada, i sis una carretada.

També hem visitat el forn de calç del bosc dels frares, molt a prop de les cases de Sa Teulera, que antigament servia per abastir de calç les obres de l’església de Cartoixa de Valldemossa. A més del seu ús a la construcció, també en tenia d’altres com l’higiènic (emblanquinament de les cases i enterraments) i el medicinal (aigua de calç). Hem sabut com es feia el carbó, necessari per encalentir les cuines i les llars.

Contraforts del forn de calç del Bosc dels Frares.

Contraforts del forn de calç del Bosc dels Frares.

Però també hi ha hagut un espai per a la màgia i la llegenda… així és com ens hem topat amb el macolí d’en Penyalot. Conten que a Mallorca hi va haver un temps que els gegants hi corrien de migjorn a tramuntana i de llevant a ponent solcant de petjades i ensopegades les terres per allà on passaven, o deixant macolins que es treien de les sabates o fent muntanyes amb senallades de terra que traginaven amunt i avall…

Ensumant el macolí d'en Penyalot a la recerca d'alguna prova que ens asseguri la seva procedència: la sabata del gegant.

Ensumant el macolí d’en Penyalot a la recerca d’alguna prova que ens asseguri la seva procedència: la sabata del gegant.

I des de la replanada d’en Penyalot, on hi trobam una barraca i un aljub, fins a Ses Mossetes, el cim de la Comuna de Valldemossa, on hem dinat. Després hem baixat fins a la vila pel carreró de la Comuna; i, per acabar, unes coquetes de patata amb xocolata a Can Molinas.

Dalt de la muntanya, a Ses Mossetes, hem vist un vell forn on hi cuinaven els carboners i tots els homes que feien feina per la muntanya de la Comuna de Valldemossa.

Dalt de la muntanya, a Ses Mossetes, hem vist un vell forn on hi cuinaven els carboners i tots els homes que feien feina per la Comuna de Valldemossa.

Baixant del cim de la Comuna de Valldemossa pel camí de les Voltes d'en Violí.

Baixant del cim de la Comuna de Valldemossa pel camí de les Voltes d’en Violí.

Conte contat, conte acabat. I si no és mentida, és veritat!!!

Valldemossa des del camí del Carreró de sa Comuna.

Valldemossa des del camí del Carreró de sa Comuna.

GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I INTERÈS!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Famílies ‘amb encant’ a la Mola de Son Ferrandell

El grup a s'Espoló, estrem nord-occidental de la Mola de Son Pacs.

El grup a “s’Espoló”, estrem nord-occidental de la Mola de Son Pacs, entre Valldemossa, Esporles i Banyalbufar.

“Son Ferrandell, al peu del frondós coster de la muntanya, era una de les possessions del marquès de la Romana. La vista que es destria, és prou bella, ja que comprèn tota la plana de la vall, amb la magnífica Son Moragues davant.” (Die Balearen, 1880)

Vista de la plana de Valldemossa des de la Mola de Son Ferrandell.

Vista de la plana de Valldemossa des de la Mola de Son Ferrandell, al fons les muntanyes de Son Moragues.

Les cases de son Ferrandell des de "s'Espoló" de la Mola.

Les cases de son Ferrandell des de “s’Espoló” de la Mola.

L’Arxiduc comprà la possessió el 1889 al senyor Castell, que l’havia comprada als marquesos de la Romana. Era la segona possessió més extensa de Lluís Salvador, després de Son Moragues, i la més sud-occidental. Les terres de Son Ferrandell van ser les primeres de Valldemossa que l’Arxiduc va trepitjar, el 1867, amb motiu de la primera estada a Mallorca.

La vall de Son Cabaspre.

La vall de Son Cabaspre. Al fons, Esporles.

Aquest diumenge passat, les ‘famílies amb encant’ de Fita a Fita hem recorregut aquesta petita porció del Territori Arxiduc per descobrir les belleses del paisatge que aquest gran ‘trescador’ del segle XIX modelà amb la seva mirada. ‘S’Espoló’, espectacular miranda de la Mola de Son Ferrandell, ha estat l’objectiu d’aquesta passejada.

SAM_7014

Baixant a la font de l’Almangra.

SAM_7016

Interior de la font de l’Almangra.

SAM_7018

L’aigua de la font.

 

També hem visitat la font de l’Almangra i els aljubs que durant anys abastiren els treballadors d’aquest espai de la Serra de Tramuntana.

Els més joves del grup  a l'aljub de la Mola de son Ferrandell.

Els més joves del grup a l’aljub de la Mola de son Ferrandell.

Dissabte que ve, Fita a Fita vos proposa fer una passejada pels carrers i places de Valldemossa, resseguint la petjada de l’Arxiduc durant la seva primera visita a Mallorca el 1867. VALLDEMOSSA amb els ulls de l’Arxiduc, dissabte 18 d’abril a les 17,30 a la plaça Bartomeu Estaràs. Preu: 5€ Informació i reserves info@fitaafita.com i 650.777.596

GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Seguiu les fites i mai no vos perdreu…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Famílies ‘amb encant’ en el mirador de na Torta i la Talaia Vella

Excursions amb encant per a famílies 08/03/2015

Famílies amb encant a la caseta de l'Arxiduc a la Talaia Vella, el refugi de muntanya més antic d'Espanya (1907).

Famílies amb encant a la caseta de l’Arxiduc a la Talaia Vella, 869 metres d’altura, el refugi de muntanya més antic d’Espanya (1907).

Amb motiu de l’Any Arxiduc, Fita a Fita ha acompanyat un grup de famílies pels camins de l’Arxiduc a la muntanya de Son Moragues. Un itinerari que ens ha dut des de Valldemossa fins a la font de s’Abeurada i des d’allà, pel comellà des Pouet, cap al mirador de na Torta i la Talaia Vella.

En el mirador de na Torta. Dit així, perquè -segons ens conta l'Arxiduc (1947-1915) sembla que hi havia una alzina que era torta.

En el mirador de na Torta, 665 metres d’altura. Dit així, perquè -segons ens conta l’Arxiduc (1947-1915) sembla que hi havia una alzina que era torta.

L’Arxiduc Lluís Salvador comprà Son Moragues el 1883 a la família Moragues, propietària des final del segle XIV. La possessió ocupava una superfície de prop de 700 hectàrees i era la més gran del Miramar arxiducal, 1.800 hectàrees en total. Després de l’Arxiduc, els seus propietaris han estat la família Vives, els Cilimingras i des de 2007, de Bruno Entrecanales Domecq. La meitat de la possessió és de titularitat pública.

Bocs barallant-se dins l'alzinar del Pla des Pouet.

Bocs barallant-se dins l’alzinar del Pla des Pouet.

El pou restaurat del pla des Pouet.

El pou restaurat del pla des Pouet.

Des del Pla des Pouet hem seguit la volta fins a la Talaia Vella, passant pel coll de s’Estret de Son Gallard. Hem visitat la caseta de l’Arxiduc -edificada el 1907 “per comoditat i sopluig dels que hi pugen”, és el refugi de muntanya més antic d’Espanya- i el mirador des Garriguer.

Mirador des Garriguer, 833 metres d'altura.

Mirador des Garriguer, 833 metres d’altura.

Miramar i sa Foradada des del mirador des Garriguer.

Miramar i sa Foradada des del mirador des Garriguer.

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU!!!

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Properes activitats:

.-dissabte 14/03 VALLDEMOSSA AMB ELS ULLS DE L’ARXIDUC

.-diumenge 22/03 MOLA DE SON FERRANDELL (pel bosc de Son Cabaspre)

.-dissabte 28/03 FAUNA URBANA: UN LLEGENDARI BEN ANIMAL

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.