‘Entre el cel i la terra’ amb alumnes de Santa Mònica

‘Quan veig la terra e la mar,

e lo cel e oig aucells cantar,

adoncs sent al cor tal dolçor

que anc no la sentí major.’

Hores de Nostra Dona (1290-93), Ramon Llull

El grup d'alumnes de 1r d'ESO i els seus professors, Pere i Manel, en el mirador dels Tudons.

El grup d’alumnes de 1r d’ESO i els seus professors, Pere i Manel, en el mirador dels Tudons.

Al voltant de les ermites velles de Valldemossa, i molt a prop de Miramar, hi trobam un espai tocat per la mirada contemplativa de dos personatges emblemàtics per a la nostra història i cultura, el beat Ramon Llull (1232-1316) i l’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915). Un territori on la visió s’eleva per damunt de l’espès alzinar i se perd per l’horitzó de la mar, un espai on hi arrelà també l’espiritualitat eremítica, de vida dura  i austera. Un indret on es fonen, en la immensitat del temps i com una sola, les ànimes de dues persones que compartiren un mateix espai amb sis segles de diferència.

Porta d'accés al recinte tancat de l'ermita de la Trinitat a Valldemossa.

Porta d’accés al recinte tancat de l’ermita de la Trinitat a Valldemossa.

I aquesta va ser l’experiència que visquérem ahir dijous 12/03 amb els alumnes de 1r d’ESO (dos grups dels cinc que faran aquesta mateix ruta) i el seus professors, Pere Ribas i Manel Comas, i que ens dugué des de l’Ermita de la Trinitat fins a l’espai conegut com ‘Les ermites velles’. Molt a prop hi trobam la capella del puig des Verger i el mirador dels Tudons de l’Arxiduc, així com la cova del beat Ramon Llull. ENTRE EL CEL I LA TERRA és una activitat de Fita a Fita a través de VIU LA CULTURA .

Part del recinte emmurallat del segle XVII que envolta una de les dues 'ermites velles' de Valldemossa.

Part del recinte emmurallat del segle XVII que envolta una de les dues ‘ermites velles’ de Valldemossa.

L’itinerari, no massa llarg i sense gaire desnivell, discorre per un paratge de gran bellesa i d’una enorme riquesa natural; a més, ens ha permès aprofundir en la vida i en l’obra d’aquestes dues fites de la nostra història, al mateix temps que hem recorregut de manera pausada aquest espai natural del vessant marítim de la Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial, entre Valldemossa i Deià, farcit d’històries i de llegendes.

Amb el grup, a la capella del Puig del Verger.

Amb el grup, a la capella del Puig del Verger.

‘No hi ha llibre més instructiu,

ni d’estampes més hermoses

com sa senzilla observació de sa naturalesa,

de sa hermosa creació de Déu.’

Somnis d’estiu ran de mar (1912, Arxiduc Lluís Salvador)

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

El camí del Correu amb alumnes de 2n del CEIP Son Oliva

El grup d'alumnes de 2n de primària del CEIP de Son Oliva i els seus mestres en un dels revolts del camí molt a prop del coll de la Talaieta.

El grup d’alumnes de 2n de primària del CEIP de Son Oliva i els seus mestres en un dels revolts del camí molt a prop del coll de la Talaieta.

Amb els alumnes de 2n de primària del CEIP Son Oliva, les seves tutores, na Marta i na Pilar, la mestra de suport, na Pepa, i els ‘practicants’, n’Alba i n’Esteve, hem fet una passejada pel camí del Correu, des de la Granja d’Esporles fins al coll de la Talaieta, a la partió entre Ses Mosqueres i Son Valentí.

La Granja d'Esporles, antiga alqueria musulmana d'Alpic, als peus del Castellet.

La Granja d’Esporles, antiga alqueria musulmana d’Alpic, als peus del Castellet.

El Castellet d'Esporles.

El Castellet d’Esporles.

Durant el camí hem sabut que el vells camins empedrats de ferradura eren les carreteres generals de la Serra de Tramuntana, per on hi transitaven traginers i pagesos. Ha estat una passejada per la història i la llegenda.

Un tram del camí del Correu, a prop de la Granja.

Un tram del camí del Correu, a prop de la Granja.

El camí del Correu que uneix Esporles i Banyalbufar sembla que deu el seu nom al cove baix en què els peixeters duien el peix a vendre. Tot i que també és possible que faci referència a les persones encarregades de portar les notícies orals o escrites d’un lloc a un altre.

ELS ERMASSETS I SA POTADA DES CAVALL

"Un ermasset és un ésser de mitjana estatura, de color verd, molt magre i amb ulls grossos, amb les orelles tres vegades les d'un home, braços llargs i mans allargades amb ungles ben esmolades, cames primes però molt àgils. L'ermasset és l'encarregat de custodiar el tresor que hi ha al fons de la cova de la Fita del Ram i que, naturalment, ningú no ha trobat. De moment.”

“Un ermasset és un ésser de mitjana estatura, de color verd, molt magre i amb ulls grossos, amb les orelles tres vegades les d’un home, braços llargs i mans allargades amb ungles ben esmolades, cames primes però molt àgils. L’ermasset és l’encarregat de custodiar el tresor que hi ha al fons de la cova de la Fita del Ram i que, naturalment, ningú no ha trobat. De moment.”

Les mans escruten les marques de les urpes dels ermassets esporlerins.

Les mans dels infants escruten curioses les marques de les urpes dels ermassets esporlerins.

Han hagut de tocar-ho per creure-hi.

Han hagut de tocar-ho per creure-hi.

Els boscos d’Esporles són plens de màgia, des de la cova del tresor dels ermassets -criatures de color verd, cames i braços llargs i prims i ungles ben esmolades-, dalt de la Fita del Ram, fins a les petjades inesborrables del cavall del rei Jaume I el Conqueridor que, en forma de cocons, trobam per tota la geografia de la Serra. En el coll de la Talieta hi trobam la potada del cavall reial.

Sa Potada des Cavall.

Sa Potada des Cavall.

Gràcies a tots pel vostre suport i confiança! Ha estat una experiència formidable.

Seguiu les fites i mai no vos perdreu.

Seguiu les fites i mai no vos perdreu.

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

El camí del Correu amb alumnes de 1r del CEIP Son Oliva

El grup de 1r de primària del CEIP Son Oliva en el camí del Correu, molt a prop del coll de la Talaieta.

El grup de 1r de primària del CEIP Son Oliva en el camí del Correu, molt a prop del coll de la Talaieta.

Amb els alumnes de 1r de primària del CEIP Son Oliva, les seves tutores, na Carme i na Mariana, la mestra de suport, na Pepa, i el ‘profe’ d’educació física en pràctiques, en Miquel Àngel, hem fet una passejada pel camí del Correu, des de la Granja d’Esporles fins al coll de la Talaieta, a la partió entre Ses Mosqueres i Son Valentí. Durant el camí hem sabut que el vells camins empedrats de ferradura eren les carreteres generals de la Serra de Tramuntana, per on hi transitaven traginers i pagesos. Ha estat una passejada per la història i la llegenda.

La senyalització de fusta ens indica que som al GR-221, la ruta de Pedra en Sec.

La senyalització de fusta ens indica que som al GR-221, la ruta de Pedra en Sec.

El camí del Correu que uneix Esporles i Banyalbufar sembla que deu el seu nom al cove baix en què els peixeters duien el peix a vendre. Tot i que també és possible que faci referència a les persones encarregades de portar les notícies orals o escrites d’un lloc a un altre.

Portell de ses Mosqueres.

Portell de ses Mosqueres.

Els ermassets i la potada del cavall del rei en Jaume

La potada del cavall del rei en Jaume.

La potada del cavall del rei en Jaume.

Els boscos d’Esporles són plens de màgia, des de la cova del tresor dels ermassets -criatures de color verd, cames i braços llargs i prims i ungles ben esmolades-, dalt de la Fita del Ram, fins a les petjades inesborrables del cavall del rei Jaume I el Conqueridor que, en forma de cocons, trobam per tota la geografia de la Serra. En el coll de la Talieta hi trobam la potada del cavall reial.

Les rapinyades de les urpes dels ermassets sovint són visibles a les soques dels arbres.

Les senyes de les urpes dels ermassets sovint són visibles en forma de rapinyades a les soques dels arbres.

En el coll de la Talaieta hem escoltat la llegenda del cavall del rei Jaume I el Conqueridor.

En el coll de la Talaieta hem escoltat la llegenda del cavall del rei Jaume I el Conqueridor.

Gràcies a tots pel vostre suport i confiança! Ha estat una experiència formidable.

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU…

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Rere les passes de Ramon Llull a Palma amb alumnes del CEIP Ses Cases Noves de Marratxí

Amb els alumnes, al clastre de Sant Francesc de Palma.

Amb els alumnes, al clastre de Sant Francesc de Palma.

Alumnes de 5è i 6è de primària del CEIP Ses Cases Noves de Marratxí han marxat, aquest dimecres passat, rere les passes de Ramon Llull a Palma de la mà de Fita a Fita -serveis culturals i pedagògics- i del programa d’activitats didàctiques i culturals Viu la Cultura (www.viulacultura.com) de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

Imatge de Ramon Llull al timpà del portal major de l'església de Sant Francesc de Palma.

Imatge de Ramon Llull al timpà del portal major de l’església de Sant Francesc de Palma.

L’itinerari ha passat per diferents indrets i edificis de Palma en els quals podem trobar la petja de la figura de Ramon Llull i que donen a conèixer els diferents aspectes de la seva vida i obra. La ruta s’ha iniciat a la plaça d’Espanya, recordant que els pares de Ramon Llull (1232-1316) s’instal·len a Palma just després que el rei en Jaume conquerís Palma el 1229.

Gàrgoles de l'església de Santa Eulàlia.

Gàrgoles de l’església de Santa Eulàlia.

D’aquí hem passat per les esglésies de Santa Margalida i Sant Miquel fins arribar a la plaça Major de Palma, on es trobava ubicada una placa instal·lada per la Societat Arqueològica Lul·liana l’any 1888 que marca el lloc on, segons la tradició, hi havia la casa natal de Ramon Llull.

Placa de l'Arqueològica Lul·liana (1888) que recorda l'indret on s'ubicava la casa natal de Ramon Llull, a la banda nord de la Plaça Major de Palma.

Placa de l’Arqueològica Lul·liana (1888) que recorda l’indret on s’ubicava la casa natal de Ramon Llull, a la banda nord de la Plaça Major de Palma.

Després de visitar l’església de Santa Eulàlia (relacionada amb un dels episodis d’amor de joventut de Ramon Llull: la llegenda sobre l’entrada de Ramon Llull a l’església a cavall perseguint una bella dama), hem seguit fins l’església de Sant Francesc, lloc on està enterrat Ramon Llull i indret indispensable per conèixer la seva vida i la seva obra.

Sepulcre de Ramon Llull (1232-1316) a l'església de Sant Francesc (Francesc Sagrera, 1487).

Sepulcre de Ramon Llull (1232-1316) a l’església de Sant Francesc (Francesc Sagrera, 1487).

A la capella situada a la capçalera de la basílica hi ha el sepulcre d’alabastre, obra de Francesc Sagrera (1487), on descansa Ramon Llull. Segons, Gaston Vuiller, fou enterrat allà perquè els frares franciscans argumentaren la vinculació de Llull a la seva orde i, així, canviaren la intenció inicial d’enterrar-lo a l’església de Santa Eulàlia on descansaven les restes dels seus pares (Ramon Llull i Elisabet d’Erill) i familiars.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Gaudint del ‘missatge de segles’ de Palma amb alumnes dels Sagrats Cors de Sóller

Els alumnes de 1r d'ESO del Col·legi Sagrats Cors de Sóller, amb el seus mestres, Felip i Lluïsa.

Els alumnes de 1r d’ESO del Col·legi Sagrats Cors de Sóller, amb el seus mestres, Felip i Lluïsa.

Els alumnes de 1r d’ESO del Col·legi Sagrats Cors de Sóller han fet avui dilluns (16/2/2015) una capbussada pel llegendari de Ciutat de la mà de Fita a Fita. Amb companyia del seu tutor, en Felip, i la mestra de suport, na Lluïsa, tots junts hem gaudit del missatge de segles que ens deixen tots els racons de places i carrers de la nostra ciutat.

En Caragol i en Dragó, una enigmàtica firma a la façana de Cort i de l'església de Monti-sion, i a la capella de la Puríssima de l'església de Sant Nicolau.

En Caragol i en Dragó, una enigmàtica firma a la façana de Cort (1649-1650), que també trobam a l’església de Monti-sion (1683), i a la capella de la Puríssima (1681) de l’església de Sant Nicolau.

"Au, ves a paupar les lleones del Born i deixa'm en pau!!!"

“Au, ves a paupar les lleones del Born i deixa’m en pau!!!”

Des de l’olivera de Cort, símbol d’arrelament a la terra i a la història d’un poble que vol viure en pau, hem fet un itinerari que ens ha descobert coses tant curioses com el ban mural del segle XIV a la Seu o la presència d’en Dragó i en Caragol més enllà de la façana barroca de l’Ajuntament de Palma. També hem sentit les anècdotes del senyor més bufes de Ciutat (Palau de Can Berga) o la dramàtica decisió d’Elisabet Safortesa Gual-Desmur (La dama emparedada).

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica. "Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà".

El ban mural del segle XIV de la Seu, una advertència molt antiga per a la gent incívica.
“Qui faci brutors aquí, deu sous de multa pagarà”.

Ha estat una gran experiència i un plaer immens poder compartir una visió de Palma tant particular i encisadora amb uns alumnes tant deixondits i participatius.

MOLTS GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I CONFIANÇA!!!

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

Fita a Fita és una empresa de serveis culturals i pedagògics.

SEGUIU LES FITES I MAI NO VOS PERDREU!!!