Bon dia amics fitaires,
iniciam la ruta avui amb una petita refexió. El meu pare acostumava a dir sempre que per la muntanya s’hi ha d’anar “amb molt de respecte i seny”. Però sobretot, amb “seny de bèstia vella”, exclamava. D’aquesta manera, podem concloure que “Així a la muntanya com a la vida”.
Dècades d’experiència per les muntanyes, d’aquí i d’allà, m’han ensenyat que la previsió, la constància, la seguretat i el seny han estat les millors eines per avançar i fer camí. Les millors eines per explorar territoris desconeguts i inhòspits sense por de perdre’m pel sender fosc de la inseguretat i desconfiança amb un mateix.
Però seguir les fites, el camí traçat pels que te precedeixen, és sempre aconsellable i molt instructiu. És igual si després decidim obrir ruta pel nostre compte o investigar itineraris alternatius, l’ensenyament i aprenentatge de la petjada que deixen els altres és igual d’important que el solc de la nostra pròpia experiència.
Per acabar, un agraïment molt especial a tots aquells que m’envolten. Ells han estat i són les fites que m’orienten en el camí sempre complicat del dia a dia. Gràcies a tots i BONA RUTA.
Una abraçada forta i fins aviat!!!
